Enguany moltes persones es quedaran sense postres, sense
aguinaldo, sense estrenes, sense joguets. Com cada any darrerement, ja
estan ací les captes i la vergonyosa beneficiència.
Els temps de la
misèria tornen, o, potser mai no se n'havien anat? Els valencians tenim
fama de festers, de molls. Potser, quelcom en deu d'haver, però també amb to festiu, si voleu, hem denunciat i hem protestat quan calia. Nadal és una època en que les desigualdats es noten més. Ja se sap: amb diners, torrons, i així ha estat
sempre. Em venen ara al cap moltes nadales "socials", cançons
disconformes, plenes de sarcasme, cantades especialment pels jornalers. allunyades de les angelicals sonsònies de pastorets i pessebres.
Eren composicions fetes, com qui diu, amb dues botelles d'aiguardent, ferrets, esquelles, pandereta i
pandorga. Especialment recorde “Ai, Pep” en versió de Lluís el Sinfoner. Des d'un punt de vista musical, em
sembla una cançó amb uns sons extraordinaris, profunds, ancestrals,
mallorquins, sards, lucans…
Bones festes.
Ai, Pep
Estes festes de Nadal,
les hem passades molt bé.
Ai, Pep! Ai, Pep!
les hem passades molt bé.
No havem pogut fer tonyetes
perquè no teníem rent.
Ai, Pep! Ai, Pep!
perquè no teníem rent.
Estes festes de Nadal,
les hem passades molt bé.
Ai, Pep! Ai, Pep!
Per acabar-nos de fotre
ens han pujat el lloguer
Ai Pep, Ai Pep!
Ens han pujat el lloguer.
Estes festes de Nadal,
les hem passades molt bé.
Ai, Pep! Ai, Pep!
les hem passades molt bé.
Tot s’ho mengen els ricots
a la salut dels pobrets
Ai, Pep! Ai, Pep!
a la salut dels pobrets.
Estes festes de Nadal,
les hem passades molt bé.
Ai, Pep! Ai, Pep!
http://imaginacioalpoder.blogspot.com.es/2012/12/nadales.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada