[m.]Despertar sobtat i esglaiat, fruit d'un malson, d'un soroll, o forçat per alguna persona
Exemples: "Estava dormint ni més be, i ma filla me va passà la ma per la cara, i me vaig pegà un despertugó que casi me muic". "Quin ensomi més roin. Tota la nit en espertugons i suant"
Versió d'Elx: espertugó
ResponEliminaCar amic, gràcies per les teues sobtades aportacions. Francament, les enyorava. Entre d'altres, faig aquest blog per estimular la circulació de mots, històries i coneixences entre els nostres pobles.
ResponEliminaSobre despertugó, a Crevillent se senten les dues formes. És ben possible que despertugó siga una ultracorreció. Aquesta és una de les paraules que crec que l'estandard deuria recollir. No en conec una altra d'equivalent.
Amic Menargues,
ResponEliminaSembla que "despertugó" ve, precisament, de "despertar". Així, seria un despertar sobtat, d'aquells que no t'esperes. De fet, la caiguda de la "d" seria aquí una cosa comarcana perquè saps que les fem caure totes, fins i tot quan no toca!
Deu ser una catanyolada (hi és en xurro: "L'Heriberto se dispertó, s'espertugó, m´espertugué")
ResponElimina"Esta voz espertugó (sobresaltó) a tos", al Quixot.
https://books.google.fr/books?id=3R29CQAAQBAJ&pg=PA162&lpg=PA162&dq=ESPERTUG%C3%93&source=bl&ots=QWFMuR5lii&sig=ACfU3U2nR8NpcibRx5hrQ6xj9GqH7qbJCw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiH-dSp5uHuAhXD4IUKHcWXCtUQ6AEwEXoECAUQAg