5 de desembre de 2013

Vocabulari de Crevillent (16)

ESCURÇÓ

|| 1. Ofidi vipèrid de l'espècie Vipera Latastei, que té fins a 75 cm. de llargada, té el morro un alçat amb dues protuberàncies còniques.
|| 2 En sentit figurat es diu d'una persona excessivament curiosa, que sovint observa d'amagat però sense alevosia.
Fer l'escurçó: és espiar, escoltar, escorcollar
Escurçó

Exemples: “Ja estàs fent l'escurçó, darrere de la persiana?” “Esta xiqueta és una escursona, tot hu mira, tot hu escolta...”
Xiquet com fa l'escurçó

Nota: L'escurçó que hom pot trobar a Crevillent és Vipera Latastei, una serp amb una prominent morrera. A hores d'ara, ningú sap el perquè d'aquest adjectiu. La meua tesi és que la gent considerés que un animal amb un morro tan prominent, el fera servir per allò que entenem com “Ficar els nasos”. D'aquí la comparació entre persona tafanera i escurçó.
           

Sobre l'escurçó, vos recomane
http://eugeniguzman.blogspot.com.es/2012/07/fauna-verinosa-escurco-iberic.ht


1 comentari:

  1. Això amic meu Menargues, a Elx es diu una "vibra" però també un escurçó. El DCVB també ho tenia clar però t'ho confirme:
    VIBRA o VÍBRIA f.
    || 1. Escorçó (Camp de Tarr., Morella, Elx); cast. víbora. Serpents, fiylls de vibres, Vilanova Rahon. ( 2 ap. Menéndez Pelayo Heter.). Axí con vibra nafra'l cor, Fasset. Colobres, víbries e graxants, Carta Cel, ms. 451 (Est. Univ. xiv, 294). Lengua de vibre, Collacio (Col. Bof. xiii, 355). Prin cenra de caps de vibres, Alcoatí 70 vo. Y romp ab mos encants la força de las vibras, Alegre Transf. 57. Caigué en el sofà recaragolant-s'hi com una vibra, Pons Auca 127.
    || 2. ant. Serpent, i especialment la serpent fabulosa vençuda per Sant Jordi; figura de serpent alada que apareixia com a emblema heràldic, en la processó del Corpus, en les coronacions dels reis i en altres festes; cast. dragón. Sent Jordi ab son cavall ab una vibra als peus, doc. a. 1356 (Rubió Docs. Cult. ii, 116). Lo dit dia doné an Leupart frener qui portà la àguila e vibra a Barchinona en V florins, doc. a. 1399 (Ardits, i, 118). Lo broch és fet a manera de cap de vibra ab ales esmaltades de blau e vert... En la dita gàrgola ha una testa de vibra ab II orelles de fulla de carrasques, Inv. Anfós V, 171-172. Per rahó e preu d'un àlber per obs de fer la vibra o lo rat penat per obs de la tenda que's fa de manament del senyor Rey, doc. a. 1436 (Arx. Gral. R. Val.).
    Fon.: víβɾiə (Camp de Tarr.); víβɾa (Elx); bíβɾia (Morella).
    Etim.: del llatí vipĕra, mat. sign. ||1.

    ResponElimina