21 de febrer de 2014

Vocabulari de Crevillent (21)

VINÇÓ
[m.]


Fibló, agulló d'insecte o mossegada d'altra bestiola.


Exemple: "Incâ tinc el vinçó de l'abella que me va picà l'atre dia fincat al muscle"





Nota: Epèntesi de "fiçó" amb confusió de "f" per "v".

14 de febrer de 2014

Vocabulari de Crevillent (20)

TOSCA
[f.]

|| 1. Substància calcària, resultat de la dissolució i descomposició del carbonat de calç dins les aigües que contenen anhídrid carbònic, i que es diposita i resta adherida a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les dites aigües estan en contacte.
Tosca als genolls
|| 2. Pedra volcànica esponjosa molt lleugera que s'usava per escurar les olles, paelles, etc. També es diu de les roques travertíniques que s'utilitzaven per a fer arcades, ja que eren fàcils de tallar i no pesaven gens.

|| 3. Crosta calcària que es desenvolupa en els terrenys argilosos quaternaris semiàrids.
Tosca formant un marge
|| 4. Crosta seca de brutícia i pell morta que apareix principalment en colzes, genolls, garrons i talons.
|| 5. Substància calcària que s'incrusta a l'esmalt de les dents



Exemples: 1. A vore qui escura la séquia: està plena-i-tosca. 2. En es castells se veuen moltes voltes fetes de tosca. 3. Es cases de Carrús, aquí n'Elx, estan totes fetes de tosca. 4. Vas tot brut i ple de tosca en es genolls i en es colzes: ves a llava-te! 5. Xe, fea por câ volta que obria la boca de tanta tosca que tenia en es dents.
Nota: La tosca forma part dels materials del secà crevillentí. La tosca es trinxava amb grans relles, perpals i malls, i els blocs extrets s'apilaven a les vores dels bancals. Amb pedres de tosca s'han construit cases als camps, conilleres i xosses de pedra seca.

3 de febrer de 2014

El Pasamblai


         La diada de Sant Blai, sempre ha estat una efemèride discreta a Crevillent. Tanmateix el venerable Bisbe és evocat diariament quan algú tus o se li atravessa la menjada en la gargamella: “Sant Blai, Sant Blai, per darrere i per davant”. Amb aquesta oració acompanyada d’uns colpets a l’esquena de l’afectat, hom conjura la malaltia i les complicacions del coll i la gola. Advocat com és d’aquests mals, Sant Blai té a Crevillent un producte que s’administrava miqueta a miqueta, com un remei durant tot l'hivern, és el Pasamblai. El Pasamblai en els nostres dies sol ser una tonya, això sí, “beneia” el 3 de febrer. Però en èpoques més reculades acostumaven a ser pans de farina de civada amb una creu marcada amb els dits, o fins i tot, coques. El pa o la tonya, s’ha de menjar a “repixcos”, s’ha de tallar amb els dits, “sinse gavinyet”. Un consell de la gent gran per als que no han pogut anar o ningú els ha dut el Pasamblai de l’església:
  “Si vols que se te cure la gola i no tens un Pasamblai beneit, te compres una Tonya, agarres un bocinet i ans de menja-te-lo reses un padrenuestro i fa el mateix efecte”.