30 de novembre de 2014

Vocabulari de Crevillent (40)

AMERAT

Derivat del verb AMERAR que vol dir 'Posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri' (segons el DCVB). A Crevillent 'Amerat' i 'Amerâ' refereix normalment la terra conradissa quan està completament mullada per la pluja, quan ja no 'li cap més aigua' i es formen tolls. 

Bancals amerats a la partida del Raval


Exemples: "Este matí el Calvari (una plaça o passeig) estava amerat". "Es bancals estan amerats de tanta aigua".


Nota: En moltes feines de Crevillent s'usaven aquests mots. En el cànem, el junc i l'espart  s'acostumava amerà les tiges en els ameraós o basses. També en l'obra se solia dir: "posa a amerà es adrillos", o "amera el algep", o "la calç".





15 de novembre de 2014

Vocabulari de Crevillent (39)

BORRASCÂ
[f] 

Ventada súbita, accelerada en un dia ventós. Pot anar acompanyada de pluja. 




Exemples: "Hui anava passejant i una borrascâ casi me tira a terra". "Tot el dia ha estat fent aire, borrascaes i plovent". 

10 de novembre de 2014

Vocabulari de Crevillent (38)

TRAQUEJÀ
[v.]


Trucar, fer soroll a la porta, a la paret, etc. (DCVB).

Exemples: "Traqueja a vore si estan", "Han traquejat, mira a vore qui és". "Esta nit sentia com si tranquejaren la paret".



Nota: Aquesta és una de les paraules que es van perdent per l'avenç de la tecnologia. Abans es traquejava a les portes amb el dit llarg o amb el puny, quan la majoria no tenien timbres. Avui, per influència del dispositu elèctric, majorment diem "toca la porta", tinga o no timbre. 

2 de novembre de 2014

Vocabulari de Crevillent (37)

GÒMIA

[f]   

Cobejança, desig immoderat  (segons el DCVB)



Nota: estem d'acord amb aquesta definició propera a l'enveja o desig fervent per qualsevol cosa, tot i que "gòmia" a Crevillent te una especial connotació associada al treball i l'estalvi sense mesura. Un gòmia és aquell que treballa ansiosament per tal d'acumular diners. Quan a les fàbriques i obradors algú feia més hores i dies extraordinaris del habituals, els companys solien cridar-li: "Gòmia, Gòmia, vinga fé dinés". També se sentia sovint l'expressió "a la gòmia", i el derivat "Gomiós". 

Exemples: "Eixe és un gòmia, treballa dissabtes i dumenges. Tot alforrà!" "Gòmia, gòmia,a la gòmia, a la gòmia, a l'enveja". "Gomiós, que no pares"