23 de novembre de 2012

Soses


La Garganta
En aquests dies de l'any en que els rajos del sol cauen de forma tan obliqua,  l'espectacle de les soses en fruit esclata en la Garganta. De Sant Francés a Sant Andreu, pinzellades granes, dorades, i verdals gratifiquen aquest paradís beix de la terra gila i amargosa.
La família de les soses a Crevillent agrupa una bona colla d’espècies. La més omnipresent, sens dubte és la Sosa escarabella –Salsola verticillata- però n’hi ha de moltes altres, com la també  extesa Escobella –Salsola genistoides-. Són plantes que generalment creixen en terrenys degradats, salobrencs i nitrificats pels fems humans. Formen part del paisatge crevillentí, sobretot dels espais periurbans i del conjunt de llomes i fondets que anomenem la Serra baixa. La seua presència evoca abocadors, femers, runars i antics vilatges abandonats. 
Sosa escarabella, grana
Sosa escarabella verda i rosa
La pudor que desprenen ha fet que molta gent les anomene soses de pixum, i en general, mates roïnes que s’han d’erradicar. Però tot i el rebuig que generen, són plantes que sense elles no hi hauria res. Creixen on ben poques plantes ho farien, i en la majoria dels casos ho fan per tapar les nostres vergonyes urbanístiques. Les veiem en els marges de bancals i perduts, i sobretot en els talussos i terrasses de les canyaes. Durant l’hivern i tardor, les soses secularment han alimentat les cabres i, hom pensa que fins i tot augmenten la seua fertilitat. 
Barrella
En defensa de les soses hem de saber també que en segles passats, una d’elles la Barrella –Salsola soda et alii-  va ser profusament conreada al nostre terme per l’interés econòmic que generaven les seues cendres, car eren fonamentals per a la producció de sabó i vidre. El camí de les Cendres, al Fondo, te el seu origen en aquest producte. Més recent, les soses també esdevenien materia primera en les fogueres de Sant Joan. Els veïns dels enlairats barris de Baiona, el Pelut, l’Àngel, la Salut i Llorenç, solien arrencar les soses durant els mesos del fret. Els terrats de les coves quedaven absolutament nets i polits, i de tant en tant, es veien les garberes de les soses que es reservaven per a cremar el 23 de juny, juntament amb els trastos vells, en multitud de festes al carrer. 

9 de novembre de 2012

Carlotes, safanòries i xirivies


A diferència d’altres indrets del país, a Crevillent distingim amb noms diferents les dues varietats principals de pastenagues de l’espècie Daucus carota. Així la carlota és la de color carabassa, i la safanòria és la de color morat. La carlota és avui una de les hortalisses més populars. Però aquesta fama és més aviat recent, podem dir que de les primeries del segle XX. A les nostres cases es fa servir en amanides, en els bollitoris, acompanyant les bajoquetes i creïlles, en els putxeros, i guisats multicolors. És una hortalissa atractiva als xiquets pel seu intens i uniforme color. 
Carlotes
Sabem que és rica en carotens que afavoreixen el broncejat, d’aquí que darrerament haja cridat l’atenció de la indústria cosmètica. Al nostre poble, però, tot i ser coneguda de sempre mai no ha hagut un conreu destacable. En canvi sí la safanòria, de la qual hi ha constància de plantacions des del segle XVII, especialment a les riques terres dels horts que envoltaven la vila. Menjada a mos redó, era ben popular fins els anys seixanta, quan els manyacos rosegaven safanòries gairebé com una llepolia, atesa la seua delicada dolçor. Tot i això, la safanòria ha anat desapareixent de les parades dels mercats i tendes per deixar pas a la polifacètica carlota. Tal és la situació de anorreament general de la safanòria que alguns governs l’han declarada espècie de singular interés. 
Safanòries
Es veu que en qüestió de fruits i verdures també dicten les modes. I això no sols afecta a la safanòria. Algú se’n recorda per exemple dels péros  o perellons, de les mançanes de Beneixama, de les nyesples, de les taronges de sang, o de les guixes? En menor mesura, també la descolorida xirivia, Pastinaca sativa, és una altre d’aquests fruits minoritzats. És cert que encara es cou en alguns potatges, però la veritat moltes de les seues formes tradicionals de comsumir-la com transformada en purés, sucs, o simplement menjar-la crua a llesquetes, s’ha perdut. I no parlem de les aplicacions que la xirivia aporta a la medicina popular.
Xirivies

Sortosament el secular renom de moltes d’aquestes menges, ha romàs en els àlies dels crevillentins, en cançonetes, proverbis i romanços de tota mena. Vegeu un simpàtic exemple referit a la modesta xirivia:
La Maria la Xirivia,
trenca olles i setrills,
ia li diré io a ta mare
         que vas darrere des fadrins.