11 d’abril del 2015

Catalan speakers can pronounce good English

L’anglés es per tot arreu, en el comerç, en la música, en l’art, en la ciència… Ens agrade o no, les coses són així, estem comdemnats a saber-ne d’anglés. L’anglés és una llengua molt difícil per als qui parlem un derivat del llatí. Tanmateix, és la llengua germànica més accessible per a un catalanoparlant, perquè en realitat és molt més propera del que copsem. Compartim grans similituts de tot tipus que es deurien remarcar a l’hora d’aprendre aquell idioma, perquè no és el mateix aprendre l’anglés des de la perspectiva lingüística castellana que des de la catalana. 
A share flag
A tall d’exemple, el sistema de les set vocals, és molt semblant a l’anglés. El català i l’anglés tenen moltes afinitats sonores, tant una com l’altra són llengues força consonàntiques.  Quant a les vocals, veiem com les nostres obertes les trobem en infinitat de mots anglesos. Per exemple la E oberta -è-, la pronunciariem en step (graó), stèp, en never (mai), nève en clever (llest) clève o en every (cada) èvri. Pel que fa a la O oberta -ò-, la trobem en mots com coffee (café) còfi, dog (gos) dòg, god (déu) gòd, body (cos) bòdi, o shop (botiga) xòp
Pel que fa a les consonants, tots els nostres sons són presents a l’anglés. Val a dir que en aquella llengua la correcta pronunciació consonántica esdevé fonamental en la parla quotidiana per fer-se entendre. Vetací la nostra J ens serà molt útil en manta vocabulari: Jamesenjoyjustice… La H anglesa no es correspón a la J castellana, com pensem habitualment, sinò en un sò aspirat com el que tenim a les onomatopeies 'ehem!' i 'ahà!'. Vegeu hole (forat) houlhose (mànega) hòuz. També la S sonora -s- usada en 'casa', 'ase' o 'rosa' ens servirà per dir easy (fàcil) isi, també noisy (sorollós) nòisi, desert (desert) dèsert. Aquest mateix so el trobem en final de paraula, per exemple cause (causa) còz, phase (fase) feiz, wise (savi) uaiz. Un altre avantatge fonètic català aplicable a l'anglés és el so  ʃ de noms com Xixona, Xàtiva, Caixa, que presenten, per exemple she (ella), shower, fish (peix) o fashion (moda). Una altra consonant importantíssima és la V -ve-. No és el mateix dir very (molt) amb una V ben marcada que amb B perquè perquè els anglòfons podrien entendre berry (mora). Similiars confusions podrien donar-se en bane (desgràcia) i vane (penell), en bat (rat penat) i vat (tonell), en beer (cervesa) i veer (virar), en bale (bala) i veil (vèl). Finalment, el nostre domini del castellà ens vindrà molt be per fer sonar el grup TH, atés que és similar a la Z espanyola. 
Pel que fa a les construccions verbals, crec que quan més coneguem l’evolució del català, més fàcil ens serà entendre l’anglés. Per exemple, caldria dominar a la perfecció els nostres verbs 'ésser' i 'haver', per entendre part del funcionament dels homòlegs anglesos. En fi, caldria un treball molt més extens per seguir comparant la gramàtica.

Procedència del vocabulari anglés


Un aspecte molt desconegut de l’anglés és que un 60% del seu vocabulari és d’arrel llatina. És sorprenent comprovar l’enorme quantitat de mots que etimològicament coincideixen amb el català. Vegeu sinó country (contrada), sudden (sobtat), brench (branca), taste (tastar) i centenars més. La majoria són paraules franceses que van entrar en l’anglés a partir de la invasió normanda de l’any 1066. Heu de saber que l’anglés va estar en seriós perill d’extinció a la baixa Edad Mitjana per la descominal influència del francés. Costa de creure veient la tirada que te la llengua de Shakespeare en l’actualitat.  
Per raons culturals o de simple curiositat erudita, deuriem d’assolir un nivell d’anglés, ni que siga bàsic. Saber anglés en els nostres dies equival a saber llatí en el segle II, o català en temps del Rei Pere el del Punyalet. Pot resultar una tasca ímproba, duríssima, com diuen per ahí, però estudiar qualsevol llengua d’una forma seriosa presenta un esforç immens, de per vida. No és cap enganyifa, si sabem a que ens enfrontem i mesurem les nostres exigències i aptituds.
Segurament els més assaonats no l’acabarem de dominar mai, però tampoc no hem acabat de fer-ho ni amb el francés, ni amb el llatí, ni amb el grec de la nostra adolescència.


Nota: Tenim grans amics angloparlants que fan una tasca impagable divulgant les nostres llengua i cultura arreu del món.