16 de maig de 2015

Vocabulari de Crevillent (49)

BUSCARETA
 f. 



1. Ocells molt petits i dinàmics de l'espècie Sylvia que habiten entre les soses, canyars i matolls de tota mena. A Crevillent era normal veure'l a l'horta més que a la serra.

2. Xiquet especialment viu, que es mou amb pressa i acostuma a ser entremaliat. 

Nota: El DCVB dóna unes quantes accepcions més.  
Etimologia (DCVB)derivat de busca (V. BUSQUERA). És possible que el significat || 2 sia una evolució del || 1, per comparació de la sabonera de la llet amb la bellugor dels ocellets anomenats busquerets busqueretes.

11 d’abril de 2015

Catalan speakers can pronounce good English

L’anglés es per tot arreu, en el comerç, en la música, en l’art, en la ciència… Ens agrade o no, les coses són així, estem comdemnats a saber-ne d’anglés. L’anglés és una llengua molt difícil per als qui parlem un derivat del llatí. Tanmateix, és la llengua germànica més accessible per a un catalanoparlant, perquè en realitat és molt més propera del que copsem. Compartim grans similituts de tot tipus que es deurien remarcar a l’hora d’aprendre aquell idioma, perquè no és el mateix aprendre l’anglés des de la perspectiva lingüística castellana que des de la catalana. 
A share flag
A tall d’exemple, el sistema de les set vocals, és molt semblant a l’anglés. El català i l’anglés tenen moltes afinitats sonores, tant una com l’altra són llengues força consonàntiques.  Quant a les vocals, veiem com les nostres obertes les trobem en infinitat de mots anglesos. Per exemple la E oberta -è-, la pronunciariem en step (graó), stèp, en never (mai), nève en clever (llest) clève o en every (cada) èvri. Pel que fa a la O oberta -ò-, la trobem en mots com coffee (café) còfi, dog (gos) dòg, god (déu) gòd, body (cos) bòdi, o shop (botiga) xòp
Pel que fa a les consonants, tots els nostres sons són presents a l’anglés. Val a dir que en aquella llengua la correcta pronunciació consonántica esdevé fonamental en la parla quotidiana per fer-se entendre. Vetací la nostra J ens serà molt útil en manta vocabulari: Jamesenjoyjustice… La H anglesa no es correspón a la J castellana, com pensem habitualment, sinò en un sò aspirat com el que tenim a les onomatopeies 'ehem!' i 'ahà!'. Vegeu hole (forat) houlhose (mànega) hòuz. També la S sonora -s- usada en 'casa', 'ase' o 'rosa' ens servirà per dir easy (fàcil) isi, també noisy (sorollós) nòisi, desert (desert) dèsert. Aquest mateix so el trobem en final de paraula, per exemple cause (causa) còz, phase (fase) feiz, wise (savi) uaiz. Un altre avantatge fonètic català aplicable a l'anglés és el so  ʃ de noms com Xixona, Xàtiva, Caixa, que presenten, per exemple she (ella), shower, fish (peix) o fashion (moda). Una altra consonant importantíssima és la V -ve-. No és el mateix dir very (molt) amb una V ben marcada que amb B perquè perquè els anglòfons podrien entendre berry (mora). Similiars confusions podrien donar-se en bane (desgràcia) i vane (penell), en bat (rat penat) i vat (tonell), en beer (cervesa) i veer (virar), en bale (bala) i veil (vèl). Finalment, el nostre domini del castellà ens vindrà molt be per fer sonar el grup TH, atés que és similar a la Z espanyola. 
Pel que fa a les construccions verbals, crec que quan més coneguem l’evolució del català, més fàcil ens serà entendre l’anglés. Per exemple, caldria dominar a la perfecció els nostres verbs 'ésser' i 'haver', per entendre part del funcionament dels homòlegs anglesos. En fi, caldria un treball molt més extens per seguir comparant la gramàtica.

Procedència del vocabulari anglés


Un aspecte molt desconegut de l’anglés és que un 60% del seu vocabulari és d’arrel llatina. És sorprenent comprovar l’enorme quantitat de mots que etimològicament coincideixen amb el català. Vegeu sinó country (contrada), sudden (sobtat), brench (branca), taste (tastar) i centenars més. La majoria són paraules franceses que van entrar en l’anglés a partir de la invasió normanda de l’any 1066. Heu de saber que l’anglés va estar en seriós perill d’extinció a la baixa Edad Mitjana per la descominal influència del francés. Costa de creure veient la tirada que te la llengua de Shakespeare en l’actualitat.  
Per raons culturals o de simple curiositat erudita, deuriem d’assolir un nivell d’anglés, ni que siga bàsic. Saber anglés en els nostres dies equival a saber llatí en el segle II, o català en temps del Rei Pere el del Punyalet. Pot resultar una tasca ímproba, duríssima, com diuen per ahí, però estudiar qualsevol llengua d’una forma seriosa presenta un esforç immens, de per vida. No és cap enganyifa, si sabem a que ens enfrontem i mesurem les nostres exigències i aptituds.
Segurament els més assaonats no l’acabarem de dominar mai, però tampoc no hem acabat de fer-ho ni amb el francés, ni amb el llatí, ni amb el grec de la nostra adolescència.


Nota: Tenim grans amics angloparlants que fan una tasca impagable divulgant les nostres llengua i cultura arreu del món. 






19 de març de 2015

La percepció lingüística dels menuts


Les meues filles són molt curioses i preguntoses. Com totes les criatures, necessiten saber de tot allò que les envolta. Perquès arràn de tot i especialment de tot allò que fem els adults. La menuda des que tenia dos anys, quan eixiem de diumenge i arribavem a un poble, sempre em demanava:

- A quin poble estem? - Aquí parlen en valencià?
Sa germana, quan començava a saber llegir li agradava comprovar que posaven els grans rètols de les ciutats i carreteres. En adonar-se que la majoria eren en castellà em preguntava:
- Perquè els lletrers no estàn escrits en valencià?
Quan li parlava del meu treball o dels meus amics, una de les primeres coses sobre les que m’interrogava era sobre la llengua de les persones. També s’adonava que sovint els habitants d’aquestes contrades ens passem al castellà per adreçar-nos a altres, i que els altres mai rarament no ho fan. La meua major acostuma ara a fer reflexions diguem-ne sociolingüístiques. Fa poc em deia:
- Tu com parlaves de menut en castellà o en valencià?
-  Perquè hi ha gent que no parla en valencià?
- Tu jugaves en valencià?
Els pares estem sotmesos a quotidians interrogatoris infantils, a molts del quals resulta difícil donar una resposta addient. Quan les dic que la nostra llengua va estar prohibida durant moltíssim temps queden bocabadades. No entenen qui va ser capaç d’arribar a aquest extrem. En dir-les que a Crevillent denans, no fa molt, tots parlaven en valencià, no s’ho creuen, les sembla un romanç de vells. S’astoren en veure que molts dels seus familiars valencianoparlants del poble es dirigeixen als seus cosinets en castellà. Aquest joc il·lògic dels grans les desconcerta, les sembla una bogeria adulta. La darrera consideració que m'ha fet la que ja comença a saber de geografia, ha estat:
- Pare saps què? Jo crec que si vivim a València, tots deuriem de parlar en valencià. Què en penses?
Quina resposta puc donar-li segons aquest elementari plantlejament. Qué sí, que és així, però tanmateix hem de respectar que cadascú face el que vulga, etc, etc. En el fons ja sabem que l’anòmala situació de la nostra llengua no te res a veure amb la llibertat i elecció lingüística personal, sinò en un procés d’aculturament perfectament planificat.

Com vaig a explicar-les una cosa tan elaborada i retorcuda? No em prendrien seriosament, creients com són de la bona conducta moral i les virtuts dels adults.

15 de març de 2015

Vocabulari de Crevillent (48)

CLOIXIMENTA / CLOIXIA
f.

Acte derivat de 'cloixí' (cruixir). Cansament extrem. Dolor muscular produit per la realització d'un treball o esport intens.

Exemples: "Quina cloiximenta que tinc: ahir vaig tení que pujà onze sacs d'algep al terrat". 
"La cloixia esta de cames que tinc deu de se pel refreat". "Hui estic cloixit de tant de córre per la serra". 

Nota: Cloiximenta i cloixia són sinònims. Cloiximenta, cloixia, cloixit i altres derivats estàn sent desplaçats pel barbarisme "agukhetes".

7 de març de 2015

Vocabulari de Crevillent (47)

ALÇÀ
v. tr.


Alçar. 1. Fer més alt. Elevar qualsevol cosa. 2Posar-se vertical. 3. Deixar quelcom objecte reservat en lloc segur.
Alça'te això en la vedriola!


Exemples: 1. "Hem alçat un marge en el bancal de baix"; "Si no alces la veu no te sentiran"; 2. "Alça d'en terra!" 3. "Nyàs, alça-te estos vint duros en la vedriola"; "Vaig a alçà el cotxe ans de que ploga"; "Alçaré la cuberta i es llançols en l'armari". 
El cotxe alçat

Nota: Aquests són els significats més usuals i col·loquials a Crevillent. Darrerament se sol sentir també "alçar" referit a eixir del llit, quan allò més habitual era usar el verb "moure". El verb "guardar" també està desplaçant "alçà" per influència del castellà.


28 de febrer de 2015

Vocabulari de Crevillent (46)

ESTÚPIT
[adj.] 


Estúpid. Persona seca en el tracte, desagradable, arrogant i, potser, cínica.



Exemples: "Eixe tio és un estúpit: li vaig di Bon dia i ni me va mirà a la cara". "Pos me va contestà un estúpit malcarat de molt males maneres"

Nota: Aquestes són les defincions tradicionals d'aquest mot a Crevillent. Per influència d'altres llengues, especialment l'anglés, s'han posat de moda les accepcions cultes que la relacionen amb una persona de curt enteniment o malalta del cap. Vid (DCVB).

17 de febrer de 2015

Vocabulari de Crevillent (45)

REGATA
[f] 


Cavitat estreta excavada normalment en una paret o sobre pedra per encaixar fustes, fils elèctrics, metal o per servir de guia a una portella, finestra, partidor, vidre, rodes, etc.
Regates per a la llum


Exemples: “Tot el dia vaig està en la picoleta fent regates pa clavà els cables de la llum” “Li vaig fe una regata al marc de la finestra pa posa-li un vidre” “El portal tenia dos regates ben grans pa que passara el carro” “En el marge havia una pedra en una regata”.



Nota: Actualment és paraula gairebé restringida a la construcció, el treball de la pedra i la fusteria.