25 de desembre de 2014

Ara mos emborratxem i parlem en castellà!


El Nadal és favorable per a organitzar tota mena de saraus i rebomboris. Molta gent després de la generosa dina o sopa de rigor i havent begut una mica de tot, acostuma acabar davant d’un karaoke cantant en anglés i fins i tot, els més instruits, conversant en eixa llengua, encara que siga d’una manera macarrònica. Fa cinquanta o seixanta anys no existien a Crevillent els karaokes i encara menys persones que sàpigueren l’idioma de Shakespeare. Crevillent era llavors un poble monolingüe, era plenament valencià i tothom parlava valencià al carrer, nadius i forasters. L’escola era tan bàsica i feble que no era capaç d’imposar el castellà, ni tan sols de fer-lo aprendre correctament. La gent entenia el castellà però pocs el sabien parlar. La majoria sabia construir alguna frase, pronunciar algunes paraules i prou. 

En festes o ocasions especials, quan els nostres pares i avis bevien una miqueta de més, acabaven llençant-se a parlar en castellà. Parlaven més aviat un castellà recreatiu, per fer broma entre ells, per demostrar-se que n’eren “importants”. L’alcohol els feia desinhibir-se i atrevir-se a posar en pràctica el vocabulari que sentien al cinema, a la ràdio o l’església. És per això que en aquestes circumstàncies nadalenques de ví i licors la gent, especialment les dones, sovint deien (i encara no fa molt): “Ara mos emborratxem i parlem en castellà” o “Beguts acabarem parlant castellà”. 

13 de desembre de 2014

Pàmpols plouen


Quan el mes de desembre se'n va, vivim els dies més plàcids de l'hivern. Les plogudes del novembre han fet reverdir el país socarrat. Veiem als camps i les vores dels camins, tallons d'herba tendra i llargaruda: malves, ravanissa, llicsons, bledes, camarroges, agrets…
Són les huit del matí, hi ha una lleu boira acaronant la mallada. El sol resta encara gitat. El reixiu refulgeix sobre les soses dels guarets. Cap ocell piula, ni se’n veuen tampoc. 
El fum de la foguera somorta que ahir va encendre el veí, s’enfila tan sols uns metres per després escampar-se ample i estratificat. Hi ha una remor blana, inespecífica mesclada amb el ressó de camions llunyans. 
Tot és calm, tot és pla, res no sobreix. Només un cruixit eventual que cessa i recomença a intervals trenca l’atmòsfera: Clap… crac… crec… Qui hi ha? Qui va allà? Ningú. Són els pàmpols marcits de la figuera que es precipiten al bancal.

10 de desembre de 2014

Ve Veritable Valenciana




Vull vindicar la Ve, veritablement vigent en veu dels valencians del Vinalopó. No Ve 'Vaixa' que és verborrea vil, sinò VE de veta. Vejau, la veuen vosténs? La Ve, és vocable visible, valuós i vàlid. De viva véu es vocalitza, al vol, o volent.  Veges els vulgarismes: 'vaina', 'venider' o 'verja'; o els virginals volva i vulva. Vegeu els vocatius Vicent, Vinyet, Violant o Víctor – amb Vírgula. Vós voluntari viatjarieu a Vich (Vid. Vic) a Vilafamés o Valldemosa de vastes Vés. Altres vegades voldrieu volar en un vol vespertí de vellut al Vaticà, al Vlaanderen, vell veí de la Valònia, o una vesprada, viatjar per viaranys als Vosgues, al volcà Vesubi, o, en vaixell de veles velises, a la vikinga Vinlàndia. La Ve vibràtil i viva voldrieu per verbalitzar amb aquells veïns. Vosaltres vincularieu amb voluntat de vanguarda, i veueta verossímil si vos valguéreu amb volença de vandalenques veus. Vetací: very, venue, view, o Voudrais-vous venir? Oimés, si vocalitzeu verbs del viril vareg Varg Vikernes, o dels vogts, o dels volgaics.
Veieu vailets: vocabulari volàtil, voluptuós, vèrboles amb Ve dels vespres de la Vellúria. Volteretes que van i venen per virades venes. Valdéu amb la Ve!
Veritat que amb vocació valenta, vosaltres veloços votarieu valdre la valència de la Ve, sens veredicte de vidriat vas de ví, ni vermell verí? Verídic que la verjura ho veuria. Ve és vianda vernacla i vibràtil.
No és vernala verdor, ni visions de visir o virrei vuit-centista, més és victoriós verol dels vinyets.
No volem Ve en vitrina de vernís vescós, ni Ve verdal vídua vetusta o en vivent en viver, sínò vasta i viva Ve.
Vigile, si 'vui' vociferant vaja a violentar o vituperar de les virtuts de la vívida Ve.
Vítol a la Ve. Visca la Valenciana Ve!!





8 de desembre de 2014

Vocabulari de Crevillent (41)

REGALLAÓ
[m.]  

Torrentera. Obertura en la terra llarguera, estreta i fonda produida per les aigües pluvials. 


Exemples: "Es camins están plens de regallaós de tan de ploure". "En el Fondo del Calvari ha hi un regallaó que té cap la cama".  


Nota: Els 'regallaós' o regalladors constitueixen les primeres fases de l'erosió quan la coberta vegetal es absent. Nogensmenys hi ha terres procluis al desenvolupavent d'aquestes formacions, algunes esdeven autèntics espectacles geomorfològics, com per exemple els paisatges de La Garganta de Crevillent.