31 d’octubre de 2013

Vocabulari de Crevillent (11)


AVERTOLAT

[m.]

Que te la cara vermella per efecte de la calor, del treball o de l'exercici físic.


Exemples: - En estiu es xicons tot el dia pel carré. En acabà tornen tots avertolats. 
- Xè, qué vens del bancal, tot avertolat?
- Hui a migdia, la xiqueta venia avertolâ de tanta roba que l'havia posat sa mare.


Nota: Deriva del català medieval "vèrtola". Tot i que el seu sentit originari sembla estar relacionat amb inflamacions puntuals (vid. DCVB) "Avertolat" seria, per extensió, fer-se del color vermell de les vèrtoles.

26 d’octubre de 2013

Vocabulari de Crevillent (10)


XARRÀ
[v. intr. i tr. ]



|| 1. Parlar molt, excessivament o inoportunament
|| 2. Dir, contar per indiscreció o per malícia (una cosa que caldria no manifestar);
|| 3. Murmurar, parlar malament d'algú o d'alguna cosa, manifestant els seus defectes reals o suposats.
|| 4. Parlar 


Locució: Molt de xarrà, però de forment ni un gra, es diu d'algú que amb molta retòrica promet coses que mai no acomplirà. Xarrà pes colzes. Xarrà més que una cotorra: es diu d'algú molt xerraire

En català normatiu s'escriu: "xerrar"

Etimologia: onomatopeia a base d'un radical ʧaɾɾ- o ʧeɾɾ-, que ha donat origen a l'italià ciarlare, cast. charlar, aragonès charrar i altres formes romàniques.

(Acepcions preses del DCVB, totalment d'acord al parlar de Crevillent)



XARRÀ!
[interj.]

Interjecció usada de retruc amb entonació desafiant quan algú manifesta una realització personal exagerada o increible.

Exemples: Algú diu: Està tan bò este arròs que me menjaria la perola entrega; Un altre li retruca reptant-lo: Xarrà!, com dient, endavant, a veure si ets capaç; o, En un braç tinc prou pa puja-me un sac de garrofes as costelles, i un company li replica: Xarrà!




19 d’octubre de 2013

Vocabulari de Crevillent (9)


ESQUÍFO
[fig.]

Remolí, criatura vivaç, espavilada i xerradora.



Exemples: Quin esquífo de xiqueta. Esquifo, esquifet!





Nota: El mot crevillentí esquifo té el mateix sentit que l'esquífot que es pronúncia a altres comarques catalanes (p. e. : Palafrugell) Vid DCVB: "esquif"

12 d’octubre de 2013

Vocabulari de Crevillent (8)




XOLLO
[adj.]

|| 1. Xiquet pelat de cap; esquilat.
|| 2El cap pelat arràn


Exemples: 1. Ai, quin xollo més fadrí. 2. Quin xollo t'han deixat!


Costumari crevillentí: Els més menuts solien cantar al xiquet que s'acabava de xollar: Xollo, pelat, pareixes un gat en quatre mamelles i el rabo estufat. 


Nota: Xollo, és sens dubte, un diminitiu local del mot  català "xoll". Normalment i defugint l'àmbit de l'escola i el joc, s'utilitza amb to afectiu. 

5 d’octubre de 2013

Vocabulari de Crevillent (7)


XOLLÀ
[v. tr.]

Tallar el pèl, en general, i en particular tallar-lo arràn.
Xollant-se a cal Barbé

Exemples: Vaig anà a Cal Martí a Xolla-me. Qui t'ha xollat tan curt?. A quina barberia has anat a xolla-te?

Locucions: A fulà li queen dos xollaes, hom diu aquesta frase o altres semblants per referir-se a algú que li queda poca vida. 

Costumari crevillentí: Després de xollar-se, és habitual que algú conegut vinga a fer-te una bescollada, tot dient: Qui se xolla s'estrena! El xollat retrucava: i el que no se la carrega! tornant-li el cop. 
Qui se xolla s'estrena...

En català normatiu s'escriu: xollar

Nota: Xollà s'aplica més aviat als homes, no pas a les dones i animals. En aquest darrer cas hom diu esquilà.
Pelar és paraula coneguda, però gens utilitzada a Crevillent. Hom va a cal barbé a xolla-se, no pas a pelar-se.
Xollat és també malnom. Hi ha una empresa sabatera que es diu Vulchollat, en referència a l'amo.