28 de febrer del 2015

Vocabulari de Crevillent (46)

ESTÚPIT
[adj.] 


Estúpid. Persona seca en el tracte, desagradable, arrogant i, potser, cínica.



Exemples: "Eixe tio és un estúpit: li vaig di Bon dia i ni me va mirà a la cara". "Pos me va contestà un estúpit malcarat de molt males maneres"

Nota: Aquestes són les defincions tradicionals d'aquest mot a Crevillent. Per influència d'altres llengues, especialment l'anglés, s'han posat de moda les accepcions cultes que la relacionen amb una persona de curt enteniment o malalta del cap. Vid (DCVB).

17 de febrer del 2015

Vocabulari de Crevillent (45)

REGATA
[f] 


Cavitat estreta excavada normalment en una paret o sobre pedra per encaixar fustes, fils elèctrics, metal o per servir de guia a una portella, finestra, partidor, vidre, rodes, etc.
Regates per a la llum


Exemples: “Tot el dia vaig està en la picoleta fent regates pa clavà els cables de la llum” “Li vaig fe una regata al marc de la finestra pa posa-li un vidre” “El portal tenia dos regates ben grans pa que passara el carro” “En el marge havia una pedra en una regata”.



Nota: Actualment és paraula gairebé restringida a la construcció, el treball de la pedra i la fusteria.

1 de febrer del 2015

Vocabulari de Crevillent (44)

NYÀS


Deformació vulgar de jasforma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això». Nyas, coca!: ho diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament quan hi ha algun contratemps (Val.). Es pronuncia vulgarment nyas a Val., Ontinyent, Benissa, Miramar, Bellreguard, Palmera, Monnòver i Menorca. (DCVB)


Exemples: "Nyàs unes pessetes i compra farina de Ca la Paueta". "Nyàs, tin això"... (unes monedes o el que siga). 

Nota: Arcaisme medieval de gran vitalitat en la nostra parla. Procedeix de Jas, forma imperativa del verb haver "hages". Trobem aquest mot a la cancó "Elogi dels diners" que va popularitzar Raimon, extret del Llibre dels bons amonestaments del Pare Anselm Turmeda


Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.



Conjugació 
Nyàs tu
Nyasga ell
Nyasem mosatros
Nyaseu vosatros
Nyasguen ells