27 de novembre del 2013

Vocabulari de Crevillent (15)

1. PITET
Pitet d'infant
 [m.]

Tros de tela que es posa penjat davant el pit, especialment d'un infant menut, per evitar que s'embrute amb el menjar, amb les bavalles, etc.



2. PITET 
[m.]



Galet o broc del botitjó










Exemples: 1. "He anat al mercat i l'he comprat un pitet a la xiqueta". "Posa-li el pitet al xiquet, manera s'embrute de farinetes". 2. "La botija esta té un pitet tan menut que es glops no passen de la gola".

Nota: Derivat de "pit". 
Paraules en desús. La primera està sent desplaçada per "babero". La segona desapareix per l'extinció dels botijons.
Definicions tretes del DCVB

21 de novembre del 2013

Vocabulari de Crevillent (14)

TALLÓ
[m.]


Capa grossa i compacta, especialment de neu, fang o matèries semblants.


Important talló de neu




Exemples: El dissabte vaig pujà a Valldespins i havia un talló de neu de més de dos pams. 
Quan va acabà de ploure el camí tenia un talló de fang pes genolls.

16 de novembre del 2013

Vocabulari de Crevillent (13)


TRETZE
[adj. ]


Dotze més un.


Locució: "No tens ni tretze ni catorze",  es diu d'algú que té poc coneiximent o és molt informal.



Nota: En general, els crevillentins pronuncien molt be "tretze", per be que hom pot sentir "treize", així com "doize" i "seize". Denans els escolars feien befa dels companys que pronunciaven malament aquests nombres. 

8 de novembre del 2013

Vocabulari de Crevillent (12)


ROMÍ
[v. intr. ]



|| 1.  Fer una remor continuada i monòtona produïda per la gran velocitat del moviment  
|| 2. Córrer a una velocitat vertiginosa, especialment fugir de qualsevol situació enujosa. Literalment desaparèixer qualsevol cosa de forma súbita. 
|| 3. Realitzar qualsevol acció en un espai de temps brevíssim.

Exemples: 1. Com rumen es trompes! Es moscardes no paren de romí. 2. Se'n va anà romint, li faltaven cames! En un dia de festa com hui, el ví va que rum!. 3. Ell, en anà a casa fa es deures romint, i se'n va a juà al baló.


En català normatiu s'escriu: "brumir"

Etimologia: de "brunzir"
(Acepció 1 presa del DCVB, totalment d'acord amb el parlar de Crevillent)


Cita literària: El moviment de la roa, fea romir es carrells, i la pita s'enrollava més pronte qu'el pensament (A. Mas)

Nota: predomina la forma "romí", però també és corrent "rumí"