24 de desembre de 2013

Nadal sense tonyetes




Enguany moltes persones es quedaran sense postres, sense aguinaldo, sense estrenes, sense joguets. Com cada any darrerement,  ja estan ací les captes i la vergonyosa beneficiència. 
Els temps de la misèria tornen, o, potser mai no se n'havien anat?  Els valencians tenim fama de festers, de molls. Potser, quelcom en deu d'haver, però també amb to festiu, si voleu, hem denunciat i hem protestat quan calia. Nadal és una època en que les desigualdats es noten més. Ja se sap: amb diners, torrons, i així ha estat sempre. Em venen ara al cap moltes nadales "socials", cançons disconformes, plenes de sarcasme, cantades especialment pels jornalers. allunyades de les angelicals sonsònies de pastorets i pessebres. Eren composicions fetes, com qui diu, amb dues botelles d'aiguardent, ferrets, esquelles, pandereta i pandorga. Especialment recorde “Ai, Pep” en versió de Lluís el Sinfoner.  Des d'un punt de vista musical, em sembla una cançó amb uns sons extraordinaris, profunds, ancestrals, mallorquins, sards, lucans…
Bones festes.


Ai, Pep

Estes festes de Nadal,                                                    
les hem passades molt bé.
Ai, Pep! Ai, Pep!
les hem passades molt bé.
No havem pogut fer tonyetes
perquè no teníem rent.
Ai, Pep! Ai, Pep! 
perquè no teníem rent.
Estes festes de Nadal,
les hem passades molt bé.
Ai, Pep! Ai, Pep!
Per acabar-nos de fotre
ens han pujat el lloguer
Ai Pep, Ai Pep!
Ens han pujat el lloguer.
Estes festes de Nadal,
les hem passades molt bé.
Ai, Pep! Ai, Pep!
les hem passades molt bé.
 Tot s’ho mengen els ricots
a la salut dels pobrets
Ai, Pep! Ai, Pep!
a la salut dels pobrets.
 Estes festes de Nadal,
  les hem passades molt bé.
  Ai, Pep! Ai, Pep!


http://imaginacioalpoder.blogspot.com.es/2012/12/nadales.html

23 de desembre de 2013

Cucs d'ala i cepets


Cucs d'ala eixint del formigoné
És el migdia del primer diumenge d'hivern. El país té un color més intens que de costum. La terra gila amerada es repinta gràcies a les pluges de la setmana. I quan el sol escalfa més,  d'un formiguer hom pot veure eixir una estesa de formigues alades que s'enlairen en colla. Un espectacle d'ales lluentes! La remor atrau pardals de tota mena, i les gallines del corral. Mon cunyat  Ximo m'explica:


Al pot
Enganxant el cepet
Tot ben cobert i l'enza a la vista
    
 "Câ volta que vec es cucs d'ala, me'n recorde de mun pare. Ell es arreplegava i es alçava en un pot o una botella p'a més avant pa que feren d'enza caçant pardalets. Incà que estiguerem morts, es cucs d'ala eren molt bons p'a caçà i eren molt buscats. En es orellaes des bancals, en roals ahón no havia molta herba mun pare plantava es cepets. Gastava es cucs d'ala p'a cirdà, p'atraure es pardalets: paixarells, cagarneres, verderols, coetes...  Removia una miqueta la terra en una fesseta i fea com una muntanyeta, ahón enterrava el cepet. El disparaó del cepet de ferro se'l fugia i li posava una canyeta, que era més sensible. Nyigava el cepet a un clau que afincava en terra p'a que el pardal no s'escapara, que a voltes caïen merles, que són molt fortes..."


Que no es note res



Les gallines pegant-se una fartà
PS. 23-XII-2013: Amaneix plovent. Mon pare em diu:
"El meu amic el Nèri ha encertat: Va dí que plouria en dos dies i hui ia plou. Hu sabia perquè el dumenge va vore cucs d'ala. D'eixos que posaven pa caçà pardalets. Es cuc d'ala sempre ixen del formigoné ans de ploure"

20 de desembre de 2013

Vocabulari de Crevillent (17)

DESPERTUGÓ 
[m.]

Despertar sobtat i esglaiat, fruit d'un malson, d'un soroll, o forçat per alguna persona



Exemples: "Estava dormint ni més be, i ma filla me va passà la ma per la cara, i me vaig pegà un despertugó que casi me muic". "Quin ensomi més roin. Tota la nit en espertugons i suant"

5 de desembre de 2013

Vocabulari de Crevillent (16)

ESCURÇÓ

|| 1. Ofidi vipèrid de l'espècie Vipera Latastei, que té fins a 75 cm. de llargada, té el morro un alçat amb dues protuberàncies còniques.
|| 2 En sentit figurat es diu d'una persona excessivament curiosa, que sovint observa d'amagat però sense alevosia.
Fer l'escurçó: és espiar, escoltar, escorcollar
Escurçó

Exemples: “Ja estàs fent l'escurçó, darrere de la persiana?” “Esta xiqueta és una escursona, tot hu mira, tot hu escolta...”
Xiquet com fa l'escurçó

Nota: L'escurçó que hom pot trobar a Crevillent és Vipera Latastei, una serp amb una prominent morrera. A hores d'ara, ningú sap el perquè d'aquest adjectiu. La meua tesi és que la gent considerés que un animal amb un morro tan prominent, el fera servir per allò que entenem com “Ficar els nasos”. D'aquí la comparació entre persona tafanera i escurçó.
           

Sobre l'escurçó, vos recomane
http://eugeniguzman.blogspot.com.es/2012/07/fauna-verinosa-escurco-iberic.ht


27 de novembre de 2013

Vocabulari de Crevillent (15)

1. PITET
Pitet d'infant
 [m.]

Tros de tela que es posa penjat davant el pit, especialment d'un infant menut, per evitar que s'embrute amb el menjar, amb les bavalles, etc.



2. PITET 
[m.]



Galet o broc del botitjó










Exemples: 1. "He anat al mercat i l'he comprat un pitet a la xiqueta". "Posa-li el pitet al xiquet, manera s'embrute de farinetes". 2. "La botija esta té un pitet tan menut que es glops no passen de la gola".

Nota: Derivat de "pit". 
Paraules en desús. La primera està sent desplaçada per "babero". La segona desapareix per l'extinció dels botijons.
Definicions tretes del DCVB

21 de novembre de 2013

Vocabulari de Crevillent (14)

TALLÓ
[m.]


Capa grossa i compacta, especialment de neu, fang o matèries semblants.


Important talló de neu




Exemples: El dissabte vaig pujà a Valldespins i havia un talló de neu de més de dos pams. 
Quan va acabà de ploure el camí tenia un talló de fang pes genolls.

16 de novembre de 2013

Vocabulari de Crevillent (13)


TRETZE
[adj. ]


Dotze més un.


Locució: "No tens ni tretze ni catorze",  es diu d'algú que té poc coneiximent o és molt informal.



Nota: En general, els crevillentins pronuncien molt be "tretze", per be que hom pot sentir "treize", així com "doize" i "seize". Denans els escolars feien befa dels companys que pronunciaven malament aquests nombres. 

8 de novembre de 2013

Vocabulari de Crevillent (12)


ROMÍ
[v. intr. ]



|| 1.  Fer una remor continuada i monòtona produïda per la gran velocitat del moviment  
|| 2. Córrer a una velocitat vertiginosa, especialment fugir de qualsevol situació enujosa. Literalment desaparèixer qualsevol cosa de forma súbita. 
|| 3. Realitzar qualsevol acció en un espai de temps brevíssim.

Exemples: 1. Com rumen es trompes! Es moscardes no paren de romí. 2. Se'n va anà romint, li faltaven cames! En un dia de festa com hui, el ví va que rum!. 3. Ell, en anà a casa fa es deures romint, i se'n va a juà al baló.


En català normatiu s'escriu: "brumir"

Etimologia: de "brunzir"
(Acepció 1 presa del DCVB, totalment d'acord amb el parlar de Crevillent)


Cita literària: El moviment de la roa, fea romir es carrells, i la pita s'enrollava més pronte qu'el pensament (A. Mas)

Nota: predomina la forma "romí", però també és corrent "rumí"