24 de juny del 2012

Macoques, i poques!

Diem per aquí que per Sant Joan, bacores, i és cert, som en la diada de Sant Joan i ja tenim a les nostres taules aquest suculent, fràgil i fugaç fruit d'evocacions ardoroses i carnals. A Crevillent en sabem molt de bacores, macoques i figues en general. Gairebé ompliriem una enciclopèdia amb cançons, proverbis, malnoms i passaetes referides als productes de la figuera. Tot i haver-ne, enguany, no és pas un bon any de bacores, i si no hi ha bacores, no hi ha macoques.
Tan bacora com figa, són mots ben coneguts encara. La primera es refereix als fruits de la primera collita obtesa durant el mes de juny, i la segona són els que es cullen a partir d'agost. Més difícil però és trobar algú que ens explique el significat primari de macoca. Només la gent gran sap que és una bacora ja pansida que se solia secar, com les figues i menjar al llarg de l'any. No eren, però, tan dolces com les figues. Hui, les macoques se les mengen els ocells i el ramat, cosa imcompresible quan antigament era un dels fruits més exportats de la Governació d'Oriola. En temps dels moros medievals, la treta de la macoca era tan important que restaven sotmeses a un impost, el dret de les macoques.  
El DCVB defineix la paraula macoca com una mena de insult: 'beneitot', 'babau' diu. Val a dir, que el mateix compendi registra la veu 'macoc' com bacora pansida. A Crevillent encara en trobem molts d'altres per a macoca i els seus derivats. Així quan un projecte o un desig té un resultat escarransit o minso exclamem: Macoques! o encara, emfasitzem i diem: Macoques i poques! Un Macoca, una Macocúa o un Macocut, és una persona pasiva, xofla, figamolla, sense sang. Hi ha també una estirp de morera blanca que es diu Macocana. I de malnoms Macoca, quants n'hauran al poble?
Vos deixe amb la lírica:

Mon pare té una figuera
que mos fa quatre "cosechas"
figues blanques, figues negres, 
albacores i "macuecas"

Mo n'anem a Orà
a menjà figues de moro,
mo n'anem a Orà
a menjà figues verdals.

Io tinc figues i macoques
i ninguna dona en vol;
io m'es menjaria totes
assentat de cara al sol.

Albacores clevillaes
en un quart n'entren tres,
i io, per furta-ne una,
m'ha costat trenta quinzets.

Mon pare i ma mare
m'han fet un vestit
de pell de bacora
me l'han cosit.

Ia no vull més bacores
perquè fan foc en es morros,
i a la porta de la Casa la Vila
passen la bata i el gorro


Agüelo cango,
cames de figuera!


Figues són figues,
macoques són macoques,
figues a muntonaes,
palla, civà i garrofes.