ESCARRAMPLÀ, v. tr.
[barreja d'eixancar-eixacarrar amb eixamplar]
|| 1. Separar molt una cama de l'altra, i per extensió, separar molt d'un extrem dues coses qualsevol que estan unides per l'altre extrem.
|| 2. Posar-se amb les cames molt separades.
|| 3. Estirar el cos, obrint braços i cames al llarg, especialment en un silló o sofà
|| 4. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió.
Etimologia: del llatí vulgar *exhancare, mat. sign., compost del prefix ex- i de hanca,‘anca’.
En català normatiu: s'ha d'escriure 'escarramplar'
Exemples: 1. Escarampleu-vos i feu lloc. 2. Ahí està eixe alavardero, tot escarramplat. 3. Nya-la, el dia entregue escarramplâ en el sofà, mirant la tele. 4. Va caure escarramplat, tot lo llarg que és.
Els veïns d'Elx i el seu camp diem "esparrancar" i "esparrancat"
ResponElimina