Com canten i rebenten les guixarres

Sabem que a l'estiu tota cuca viu. Però si hi ha una cuca omnipresent a l'estiu crevillentí, aquesta és la guixarra. En passar Sant Joan comencen a deixar-se sentir els mascles eixits amb la seua remor ensopidora i persistent. La protagonista és la vigorosa guixarra Cicada barbara, que canta amb una sola nota, sense pauses. Però no deu ser l'única espècie, perquè, tímidament també se senten els intermitens gi-gi-gi-gi de la Cicada Orni (trobe)

Guixarres "rebentades" en una olivera

El moment àlgid de la lírica cícada coincideix amb la canícula i l'ambient bascós d'humitat marina. Les guixarres a Crevillent són incansables, rivalitzen amb els grills quan canten fins i tot per la nit. La seua xerrameca resulta ensordidora per a la gent que es troba a les casetes de camp davall de la porxâ. Mira que he sentit guixarres totarreu,  però cap com a Crevillent. Ni les de la Provença que són emblema i orgull del país, canten tan clar i fort, i amb tanta vehemència com les nostres. Hom diria que la caló les fa embogir, de fet la nostra gent gran sol dir que les guixarres canten perquè tenen calor. Es posen a recés del sol sota els arbres i mates, de les que s'alimenten xuclant-les la sàvia. Però l'ombra ben poc que les refresca, i continuen cantant. I de tant que canten, rebenten. Lés exúvies o esquelets externs que muden serien les guixarres rebentades, segons la tradició popular. 

Quan de sobte callen les guixarres, apareix a la nostra oïda el zumbit del tímpan maltractat. I quan creem que s’acabat, la matraca torna a començar! I així les guixarres ens acompanyen en les nostres estiuades. Els sons de les guixarres són indisociables del nostre paisatge grogós i calcinada pols. Tradicionalment, la guixarra ha cridat l'atenció infantil. Ha inspirat estrofes com la famosa ... Baix d’una parra, havia una guixarra vaig anà a caça-la, i era ma germana... Nogensmenys, alguns manyacos cruels solien acaçar la guixarra per practicar-li tot tipus de tortures. Una de les més populars era ficar-les un palet pel cul i deixar-la volar. També li arrencaven les ales per a que feren la baralluca. 

Nota: si voleu sentir com canta la nostra i altres guixarres europees escolteu i mireu aquesta extraordinària pàgina: http://www.cicadasong.eu/cicadidae/cicada-barbara-lusitanica.html