Vull vindicar la Ve, veritablement vigent en veu dels
valencians del Vinalopó. No Ve 'Vaixa' que és verborrea vil, sinò VE de veta. Vejau, la
veuen vosténs? La Ve, és vocable visible, valuós i vàlid. De viva véu es
vocalitza, al vol, o volent. Veges els
vulgarismes: 'vaina', 'venider' o 'verja'; o els virginals volva i vulva. Vegeu
els vocatius Vicent, Vinyet, Violant o Víctor – amb Vírgula. Vós voluntari
viatjarieu a Vich (Vid. Vic) a Vilafamés o Valldemosa de vastes
Vés. Altres vegades voldrieu volar en un vol vespertí de vellut al Vaticà, al Vlaanderen,
vell veí de la Valònia, o una vesprada, viatjar per viaranys
als Vosgues, al volcà Vesubi, o, en vaixell de veles velises, a la vikinga
Vinlàndia. La Ve vibràtil i viva voldrieu per verbalitzar amb aquells veïns. Vosaltres
vincularieu amb voluntat de vanguarda, i veueta verossímil si vos valguéreu amb volença de vandalenques veus. Vetací: very, venue, view, o Voudrais-vous
venir? Oimés, si vocalitzeu verbs del viril vareg Varg Vikernes, o dels vogts, o dels volgaics.
Veieu vailets: vocabulari volàtil, voluptuós, vèrboles
amb Ve dels vespres de la Vellúria. Volteretes que van i venen per
virades venes. Valdéu amb la Ve!
Veritat que amb vocació valenta, vosaltres veloços
votarieu valdre la valència de la Ve, sens veredicte de vidriat vas de ví, ni
vermell verí? Verídic que la verjura ho veuria. Ve és vianda vernacla i
vibràtil.
No és vernala verdor, ni visions de visir o virrei
vuit-centista, més és victoriós verol dels vinyets.
No volem Ve en vitrina de vernís vescós, ni Ve verdal vídua
vetusta o en vivent en viver, sínò vasta i viva Ve.
Vigile, si 'vui' vociferant vaja a violentar o vituperar
de les virtuts de la vívida Ve.
Vítol a la Ve. Visca la Valenciana Ve!!
Xet'he tingut un poc "albandonat" que dria ma sogra del Camp d'Elx. Visca la "v" valenciana, balear i de Valls (Catalunya) on diuen "Vall vo i varat" passant-se un parell de pobles per burlar-se'n d'ells perquè diuen "bo" i "barat" però "Valls"...
ResponEliminaSalut amic, quan de temps...
EliminaM'abellia reivindicar un fonema important de la nostra llengua que crec està en decadència. No entenc perque es parla de "be baixa" per identificar la 've' de tota la vida. Tenim sort els vinalopins de conservar-la. El sò Ve, clar i emfàtic, com be saps és motiu d'orgull de l'anglés i moltes altres llengues. septentrionals.