Ara mos emborratxem i parlem en castellà!

El Nadal és favorable per a organitzar tota mena de saraus i rebomboris. Molta gent després de la generosa dina o sopa de rigor i havent begut una mica de tot, acostuma acabar davant d’un karaoke cantant en anglés i fins i tot, els més instruits, conversant en eixa llengua, encara que siga d’una manera macarrònica. Fa cinquanta o seixanta anys no existien a Crevillent els karaokes i encara menys persones que sàpigueren l’idioma de Shakespeare. Crevillent era llavors un poble monolingüe, era plenament valencià i tothom parlava valencià al carrer, nadius i forasters. L’escola era tan bàsica i feble que no era capaç d’imposar el castellà, ni tan sols de fer-lo aprendre correctament. La gent entenia el castellà però pocs el sabien parlar. La majoria sabia construir alguna frase, pronunciar algunes paraules i prou. 

En festes o ocasions especials, quan els nostres pares i avis bevien una miqueta de més, acabaven llençant-se a parlar en castellà. Parlaven més aviat un castellà recreatiu, per fer broma entre ells, per demostrar-se que n’eren “importants”. L’alcohol els feia desinhibir-se i atrevir-se a posar en pràctica el vocabulari que sentien al cinema, a la ràdio o l’església. És per això que en aquestes circumstàncies nadalenques de ví i licors la gent, especialment les dones, sovint deien (i encara no fa molt): “Ara mos emborratxem i parlem en castellà” o “Beguts acabarem parlant castellà”.