[m.]
Núvol propi de la tardor i primavera, del tipus cumulonimbus caracteritzat pel seu gran desenvolupament vertical. Normalment porta associades grans quantitats d'aigua i rellamps.
Exemple: "Xé quins toruros que s'assomen per la serra, esta esprâ plourà a manta".
Nota: Vid al DCVB "Torrurol". La seua etimologia potser estiga relacionada amb "torre"
Enhorabona per la feina. Un crevillenti amant de la seua llengua emocionat amb el seu treball. Malgrat això, sempre he sentit la paraula tururo, mai toruro. És posible q aixi siga? Te constancia? Gràcies.
ResponEliminaEn canvi a ma casa he sentit "toruro". Però al capdavall és la mateixa paraula. Els canvis de la "o" per "u" es veu que va per famílies i barris. A Crevillent diem "ubert" i "obert", "romí" i rumí", "mon pare" i "mun pare", i tants altres exemples. Vet ací la nostra riquesa lingüística i fonètica. Entre tots hu (ho) farem!
ResponEliminaGràcies per seguir-me.
Te tota la raó. He dit sempre "ubert". I mun pare i no mon pare. A més, m'agrada el fet q a bona part de Crevillent, be concretament, al barri del Pont i al Àngel, sempre hem fet la "o" com una "u". Tal volta siga d'ahi la meua confusió entre tururo i toruro. Gràcies, de nou, pel seu treball i per compartir-ho.
ResponElimina