10 d’agost de 2013

Arròs correntet, Arròs de Divendres Sant i Nyoretes afuegaes



A finals de juny ens va deixar la Carmen Giménez, més coneguda per la Carmeta la Rabosa. Una bona dona nascuda al castís barri de la Salut, al carrer de Llorenç, amb profundes conviccions de justícia social i mare de mon cosí Josep Menargues. Fa poc més d’un any em va narrar tres passaetes que deia va aprendre d'una companya seua de feina, la Fe “la Floria”. 
En la seua memòria les publiquem a 100% Crevillent.



                                                ARRÒS CORRENTET


Això és una parella que acaba de casar-se. Ella era del camp d’Elx i li diu:

−Xico, què vols que te faça de dina?

I ell li contesta:

−Pos fes-me un arròs correntet.

La dona agafa tots els ingredients per a fer l’arròs dins d’un cabàs i se’n va a passejar per tot el poble.

Quan arriba l’hora del dinar, l’home li demana el menjar:

−Xica, m'esqüelles la dina?

I ella li contesta:

−Nyas!, aquí la tens, al cabàs!

−Però, astò que és! –va respondre l’home tot sorprés.

−Pos no volies arròs correntet? Pos no he corregut jo tots es carrés del poble amb el cabàs, amunt i avall!



                                                       

ARRÒS DEL DIVENDRES SANT



Això era una dona que li dien la Fe que estava treballant i quan aplega a sa casa es pregunta que podria fer-li de dinar al Toni, el seu home. Ho té agre perquè no ha pogut anar al mercat a comprar res. Així que comença a regirar els calaixos i els racons i troba set o huit faves assaonades, set o huit pèsols vells, dos o tres alls tendres escarransits i un grapat d’arròs.
 

Així les coses, amb tan pobres recursos, pensa de preparar una peroleta per als dos.

Arriba el Toni, se seu a taula i la Fe li presenta el dinar:

−Però xica, què has fet? Quin arròs és este? Jo no puc menjar-me això tan verd–va dir ell.

−Pos xico, si és arròs de Divendres Sant, què no ho veus? –va contestar ella.

Convençut per la dona i per la importància que tenia el sant dia, el Toni va anar i  se’l va menjar tot sense piular. 



NYORETES AFUEGAES



Un altre dia ell li diu:

−Xica, me fas caldo d’abaejo?

−Xico, i això com se fa? –li pregunta ella.

Ell li ho explica i li diu al final.

−Ah, i recorda-te'ne de posà unes nyoretes afuegaes!

Torna l’home a l’hora del dinar i ella li presenta la menjada. L’home mira i remira el plat i li pregunta:

−Xica, ahon estan es nyoretes?

−Pos mira, ahí al pou, es he tirat i no s’han afuegat, que estan ballant damunt de l’aigua, menejant-se sense parà!




               Josep Antoni Aznar
Cronista oficial dels Moros i Cristians de Crevillent



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada