17 de maig de 2013

Fer un pa com una estora


Ací teniu un preciós article que el cronista Salvador Puig ens envia al nostre blog:

Fer un pa com una estora és una expressió hui en desus, però que antigament era bastant habitual sentir-la Crevillent. Tenia el seu trellat, i més en un poble de gran tradició en la fabricació d’estores. Quan una feina de certa consideració havia eixit malament, o restava inservible, el caporal deia als seus companys de treball: "Quina barbaritat, hem fet un pa com una estora!". Unes altres expressions al voltant de l'estora eren ‘’Anar a la estora" i ‘’Quedar per a la estora ̈, que feien referència a la persona que li anaven mal les coses: negocis, malalties, vida dissipada. 
Una estora com un pa

Recorde que sent menut, - pels anys quaranta-, al poble hi havia molta afició al fútbol, i quan el Crevillente guanyava un partit en el seu camp d‘’el Portazgo ̈ la alegria es desbordava i diem de l'equip vençut, ‘’L’hem deixat per a la estora! ̈ 
Més encara, conten que els amics d’un llaurador li deien a manera de befa, de bon de matí: ‘’Esta nit has caigut a la estora ̈. Es referien a que havia dormit a la porta de sa casa damunt d’un maural. Tot per arribar de matinada amb uns gotets de vi de més. A tot aixó l’home sense fer-se mala sang responia: ‘’Qui no te la vespra no té la festa".

Teixió i varillero
I ja que he mencionat la fabricació d'estores, em ve a la memòria el vocable ‘’engegar ̈, també en desús. Recorde que quan el teixidor de catifes estava posant a punt el seu teler, li ordenava al varillero a cada moment: ‘’engega, desengega ̈... ‘’Engegar ̈, significava posar en moviment el teler i ‘’desengegar ̈ el contrari. En aquell moment d’atenció, el varillero amb la ma sobre una palanca que portava adossada la forquilla, guia de la corretja de transmisió, esperaba l'ordre. Tirant devers la politja de l’esquerra, (la fixa), posava el teler en moviment. Devers la dreta, -politja lliure-, parava el teler. Per a la bona marxa de la revisió, el teixidor pronunciava alternativament les dites dos paraules. I com no, a vegades cridava espantat: ‘’Desengega, que está saltant la llençadora. Els fils están fent-se un bolic, i farem un pa com una estora"

Nota. Antigament els telers no portaven motor incorporat. El seu moviment provenia d’una politja connectada a una barra de transmisió. Una corretja de cuiro de bou, d’uns 30 a 60 milimetros d’ampla per 4 a 8 de gruixa enllaçava la politja de la barra amb la que feia funcionar el teler.  

- Maural: Estora gran d’espart que se utilitzava en les almàsseres
- Varillero:  xicon aprenent de l’ofici. El seu treball consistia en ficar i traure les varilles del teler.   

Salvador Puig Fuentes                                                                                                                                                                                       

2 comentaris:

  1. Salvador, A propòsit de tanta estora, em ve al cap una altra expressió: Te n'han pegat més que a una estora vella! La utilitzem quan algú ha rebut una bona pallissa, o ha perdut escandalosament en un joc.

    ResponElimina
  2. De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte

    animeu-vos !!

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/


    ara a mes preparem una exposició de fotografies i dibuixos nacionalistes

    ResponElimina