Ací teniu un preciós article que el cronista Salvador Puig ens envia al nostre blog:
Fer un pa com una estora és una expressió hui en desus, però que antigament era bastant habitual sentir-la Crevillent. Tenia el seu trellat, i més en un poble de gran tradició en la fabricació d’estores. Quan una feina de certa consideració havia eixit malament, o restava inservible, el caporal deia als seus companys de treball: "Quina barbaritat, hem fet un pa com una estora!". Unes altres expressions al voltant de l'estora eren ‘’Anar a la estora" i ‘’Quedar per a la estora ̈, que feien referència a la persona que li anaven mal les coses: negocis, malalties, vida dissipada.
Recorde que sent menut, - pels anys quaranta-, al poble hi havia molta afició al fútbol, i quan el Crevillente guanyava un partit en el seu camp d‘’el Portazgo ̈ la alegria es desbordava i diem de l'equip vençut, ‘’L’hem deixat per a la estora! ̈
Més encara, conten que els amics d’un llaurador li deien a manera de befa, de bon de matí: ‘’Esta nit has caigut a la estora ̈. Es referien a que havia dormit a la porta de sa casa damunt d’un maural. Tot per arribar de matinada amb uns gotets de vi de més. A tot aixó l’home sense fer-se mala sang responia: ‘’Qui no te la vespra no té la festa".
Fer un pa com una estora és una expressió hui en desus, però que antigament era bastant habitual sentir-la Crevillent. Tenia el seu trellat, i més en un poble de gran tradició en la fabricació d’estores. Quan una feina de certa consideració havia eixit malament, o restava inservible, el caporal deia als seus companys de treball: "Quina barbaritat, hem fet un pa com una estora!". Unes altres expressions al voltant de l'estora eren ‘’Anar a la estora" i ‘’Quedar per a la estora ̈, que feien referència a la persona que li anaven mal les coses: negocis, malalties, vida dissipada.
Una estora com un pa |
Recorde que sent menut, - pels anys quaranta-, al poble hi havia molta afició al fútbol, i quan el Crevillente guanyava un partit en el seu camp d‘’el Portazgo ̈ la alegria es desbordava i diem de l'equip vençut, ‘’L’hem deixat per a la estora! ̈
Més encara, conten que els amics d’un llaurador li deien a manera de befa, de bon de matí: ‘’Esta nit has caigut a la estora ̈. Es referien a que havia dormit a la porta de sa casa damunt d’un maural. Tot per arribar de matinada amb uns gotets de vi de més. A tot aixó l’home sense fer-se mala sang responia: ‘’Qui no te la vespra no té la festa".
Teixió i varillero |
Nota. Antigament els telers no portaven motor
incorporat. El seu moviment provenia d’una politja connectada a una barra de
transmisió. Una corretja de cuiro de bou, d’uns 30 a 60 milimetros d’ampla per
4 a 8 de gruixa enllaçava la politja de la barra amb la que feia funcionar el
teler.
- Maural: Estora gran d’espart que se utilitzava en les
almàsseres
- Varillero: xicon aprenent de l’ofici. El seu treball consistia en ficar i
traure les varilles del teler. Salvador Puig Fuentes
Salvador, A propòsit de tanta estora, em ve al cap una altra expressió: Te n'han pegat més que a una estora vella! La utilitzem quan algú ha rebut una bona pallissa, o ha perdut escandalosament en un joc.
ResponElimina