BRASENTÓ
[de brasa]
[de brasa]
f. || 1. Sensació corporal de calor xafogosa procedent dels murs, parets,
asfalt i en general totes les obres de fàbrica. És perceptible especialment a
les vesprades i nits d'agost quan la temperatura de l'aire ha descendit però no
així la de les cases i carrers que exhalenn alenades o bafades de calor remanent,
acumulat al llarg del dia. En aquests dies d'estiu, les habitances solen
assolir temperatures que mai no davallen dels 30º.
|| 2. Aire provocat per ponentades o pel vent morisc procedent del desert
africà. "Allò que el
corprén és la brasentor de l’aire que li crema la gola a les sis de la vesprada
–les quatre de sol-, la suor que li corre pel cos, la llum esplendorosa, els
vestits de les Maries, les corones de llautó, les perruques i les flors de drap
dels àngels de coixí." D'una festa que canta (Pròlegs i epílegs al llibre de la Festa d'Elx), G. Jaén i Urban, 1984
|| 3. Ardor d'estómac.
Escrit segons normativa: Brasentor
Testimonis: 1. Quina brasentó ha hi en està casa! No se pot ni dormí per la nit. 2. Quina basca. En es carrés no se pot està de la brasentó tan gran...
Testimonis: 1. Quina brasentó ha hi en està casa! No se pot ni dormí per la nit. 2. Quina basca. En es carrés no se pot està de la brasentó tan gran...
L'ardor d'estómac és ardentó. Visca Crevillent!
ResponEliminaMolt be, ardentó és la paraula més habitual per referir-se a l'ardència d'estómac, però també brasentó expressa la mateixa sensació de cremor de panxa, budells o gola. Ex.: Quina ardentó més gran. Me ix brasentó de dintre de la panxa i se me'n puja per la gola!
ResponEliminaGràcies.
Sí senyor "brasentor" a Elx també! Ara, penseu en el derivat del Camp d'Elx per a la "barbacoa" o "rostida de carn". Es diu UNA BRASILÀ DE CAR(N). Ara, una brasentor de panxa ja deu ser la cosa molt, molt greu! Més que l'ardentor!
ResponElimina