Mineral de ferro |
Temps enllà, el ferro era considerat un
metal molt valuós i amb certes qualitats màgiques. Com que avui és tan abundant
i present en les nostres vides el tenim per vulgar i anodí. Fins que no va
arribar la fundició industrial i el transport motoritzat, la presència del
ferro en els carrers i cases era purament anecdòtica. Penseu a vore quants
objectes de ferro hi havia a una cova de Crevillent. El pany de la porta, la clau, el forrellat, el cresol, certs estris de cuinar, alguna ferramenta i poca cosa més. Les reixes de barrons de fusta eren ben abundants, inclús a les cases, com així podem vore encara en alguns
immobles del Pont, la Vila, o a l’antic Raval, avui Sant Josep. Tenir un
balcó de ferro denotava certa distinció. Els cotxes encara no existien, ni les
papereres, ni els grans fanals públics, tot fet de ferro. A més de la seua
escassesa i la seua dificultat de fondre, també el magnetisme que pot retenir el ferro i
el fet de que és capaç de “requirdà” els rellamps, contribuiria a la seua
mistificació. Els antius ja sabien que el ferro es podia “menjar” a través dels llegums i el fetge, i que la nostra sang en tenia força d’aquest metal.
Ferro/Ferradura/Sort |
Molts amulets antics eren fabricats de
ferro i els imants sempre han tingut (i tenen) certa càrrega guaridora. De
menuts dien que tenir un imant era divertit i donava sort. Aconseguir-ne un era
una de les màximes aspiracions d’un xiquet crevillentí que sovint jugava amb xapes i
boletes de ferro.
I tot astò ve a compte de l’expressió
crevillentina, i en general catalana, de "Toca Ferro!" davant d’un auguri advers,
no tant de procurar-nos sort, com de fer-li una traveta a l’infortuni. Segons el
DCVB: “Es general la superstició de creure que tocar ferro o qualsevol objecte
metàl·lic és eficaç per a evitar un malefici.
Per això, en tenir por d'alguna
persona o cosa que porta mala sort, la gent supersticiosa procura «tocar
ferro»” Tocà Ferro representa, si fa no fa, el mateix que "tocar fusta" d’altres
cultures: Tocar madera (Espanya
i América llatina), Toucher du bois (França), To touch Wood (Anglaterra
i EEUU), A bate în lemn (Romania). Cercant paral·lels geogràfics he trobat
que "Toca Ferro" només ho diem nosaltres, els italians (Toccare ferro) i els
sicilians (Tuccàri fèrru) Què n’és de curiosa - i potser històrica- aquesta geografía del ferro màgic!
El Calvari devers 1970, escenari del joc A Tocà Ferro! |
Més encara. Vos diré
que els manyacos preindustrials jugaven en els carrers i places del poble A Tocà Ferro!, una mena de marro on el refugi davant l’encalçador era
qualsevol objecte fèrric, com per exemple els llums de ferro fos que hi havia
al Passeig del Calvari. Pujar al pedestral d'una d’aquelles columnes era assolir
la immunitat. Veieu en aquest menut exemple lúdic una grandíssima al·legoria domèstica a propòsit del ferro protector i salvador.
Mestre toque ferro perquè t'he envia tres comentaris a tres articles i no n'he vist cap publicat! Des de Bilbo on sóc de viatge...
ResponEliminaEgun Non.
ResponEliminaCar Joan-Carles, doncs no sé que dir-te. Deuen ser coses de l'èter informàtic. Sisplau, reenvia'ls i, Toquem Ferro!!
Com que és una qüestió debatuda i repicada en alguna ocasió en llocs diversos, m'atrevixc a enllaçar ací un apunt sobre la mateixa qüestió que té molts punts de coincidència amb el vostre apunt: «Tocar ferro, tocar fusta i testicles metàl·lics».
ResponEliminaFins a l'altra.
Moltes gràcies tècnic. No coneixia aquest article tan coincident. La meua intenció era tan sols testimoniar la dita i el joc crevillentins. La recerca sobre l'origen és un altre tema, i si be dic que la seua escassesa n'era una causa, també se m'acut que moltes cultures pensaven que el ferro procedia del cel, la casa de Déu. D'altra banda, Pel que fa a la fusta podria una metàfora de la creu de Jesús, i per aquest camí, el ferro, els claus. Però be, tot això és cosa d'antropòlegs.
EliminaSalut!
PD Els egipcis de fa 3000 anys també el consideraven un metal preciós. Sobretot perquè no el sabien fondre. Els hitites, que si coneixien el secrets de la metal·lurgia, regalaven espases de ferro als farons, per tal de guanyar-se els seus favors.