11 de maig del 2012

Toca Ferro!


Mineral de ferro
Temps enllà, el ferro era considerat un metal molt valuós i amb certes qualitats màgiques. Com que avui és tan abundant i present en les nostres vides el tenim per vulgar i anodí. Fins que no va arribar la fundició industrial i el transport motoritzat, la presència del ferro en els carrers i cases era purament anecdòtica. Penseu a vore quants objectes de ferro hi havia a una cova de Crevillent. El pany de la porta, la clau, el forrellat, el cresol, certs estris de cuinar, alguna ferramenta i poca cosa més. Les reixes de barrons de fusta eren ben abundants, inclús a les cases, com així podem vore encara en alguns immobles del Pont, la Vila, o a l’antic Raval, avui Sant Josep. Tenir un balcó de ferro denotava certa distinció. Els cotxes encara no existien, ni les papereres, ni els grans fanals públics, tot fet de ferro. A més de la seua escassesa i la seua dificultat de fondre, també el magnetisme que pot retenir el ferro i el fet de que és capaç de “requirdà” els rellamps, contribuiria a la seua mistificació. Els antius ja sabien que el ferro es podia “menjar” a través dels llegums i el fetge, i que la nostra sang en tenia força d’aquest metal.
Ferro/Ferradura/Sort
Molts amulets antics eren fabricats de ferro i els imants sempre han tingut (i tenen) certa càrrega guaridora. De menuts dien que tenir un imant era divertit i donava sort. Aconseguir-ne un era una de les màximes aspiracions d’un xiquet crevillentí que sovint jugava amb xapes i boletes de ferro.
I tot astò ve a compte de l’expressió crevillentina, i en general catalana, de "Toca Ferro!" davant d’un auguri advers, no tant de procurar-nos sort, com de fer-li una traveta a l’infortuni. Segons el DCVB: “Es general la superstició de creure que tocar ferro o qualsevol objecte metàl·lic és eficaç per a evitar un malefici. 
Per això, en tenir por d'alguna persona o cosa que porta mala sort, la gent supersticiosa procura «tocar ferro»” Tocà Ferro representa, si fa no fa, el mateix que "tocar fusta" d’altres cultures: Tocar madera (Espanya i América llatina), Toucher du bois (França), To touch Wood (Anglaterra i EEUU),  A bate în lemn (Romania). Cercant paral·lels geogràfics he trobat que "Toca Ferro" només ho diem nosaltres, els italians (Toccare ferro) i els sicilians (Tuccàri fèrru) Què n’és de curiosa - i potser històrica- aquesta geografía del ferro màgic!

El Calvari devers 1970, escenari del joc A Tocà Ferro!
Més encara. Vos diré que els manyacos preindustrials jugaven en els carrers i places del poble A Tocà Ferro!, una mena de marro on el refugi davant l’encalçador era qualsevol objecte fèrric, com per exemple els llums de ferro fos que hi havia al Passeig del Calvari. Pujar al pedestral d'una d’aquelles columnes era assolir la immunitat. Veieu en aquest menut exemple lúdic una grandíssima al·legoria domèstica a propòsit del ferro protector i salvador. 

4 comentaris:

  1. Mestre toque ferro perquè t'he envia tres comentaris a tres articles i no n'he vist cap publicat! Des de Bilbo on sóc de viatge...

    ResponElimina
  2. Egun Non.
    Car Joan-Carles, doncs no sé que dir-te. Deuen ser coses de l'èter informàtic. Sisplau, reenvia'ls i, Toquem Ferro!!

    ResponElimina
  3. Com que és una qüestió debatuda i repicada en alguna ocasió en llocs diversos, m'atrevixc a enllaçar ací un apunt sobre la mateixa qüestió que té molts punts de coincidència amb el vostre apunt: «Tocar ferro, tocar fusta i testicles metàl·lics».

    Fins a l'altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies tècnic. No coneixia aquest article tan coincident. La meua intenció era tan sols testimoniar la dita i el joc crevillentins. La recerca sobre l'origen és un altre tema, i si be dic que la seua escassesa n'era una causa, també se m'acut que moltes cultures pensaven que el ferro procedia del cel, la casa de Déu. D'altra banda, Pel que fa a la fusta podria una metàfora de la creu de Jesús, i per aquest camí, el ferro, els claus. Però be, tot això és cosa d'antropòlegs.
      Salut!
      PD Els egipcis de fa 3000 anys també el consideraven un metal preciós. Sobretot perquè no el sabien fondre. Els hitites, que si coneixien el secrets de la metal·lurgia, regalaven espases de ferro als farons, per tal de guanyar-se els seus favors.

      Elimina