25 de maig de 2012

Cagaferro



Cagaferro de les vies del tren
L'altre dia vaig eixir a la serra amb les meues filles. Escursonejant pels màrgens, pedrissos i pedralla en general, les xiquetes troben curiositats, o tresors, com diuen elles. Un cop me mostren com una sensacional troballa, uns nodulets foscos i bonyuts. Em preguten que eren eixes pedres. Jo les dic, sense dubtar-ho, cagaferro, això són pedretes de cagaferro. Quan de temps portava sense pronunciar aquest mot, vaig pensar. De seguida em va venir al cap el context més tradicional del cagaferro: els betlems de Nadal. En efecte, al desembre hom arreplegava estelles de garrofé, escorfes de suro i cagaferro, tot per muntar l'escenari muntanyenc del betlem. El cagaferro, amb la seua textura esponjosa i corcada, era l'element ideal per recrear els paisatges palestins. Arràn d'això vaig preguntar als grans sobre el cagaferro: 

Cagaferro guarnint un betlem
         "El cagaferro eren unes pedres que havia en es vies del tren que abocaven es trenés. Mun pare quan tornava del Salà de fe herba pa's conills mo'n portava d'aprop de l'astació. Això hu posaven en es naximents, en es belems. També posaven estelles de garrofé corcat i segó, i farina. En tot això feen es belens denans. En la serra també ha-hi molt de cagaferro. Són pedretes com  el dit polze, que tenen bonyets i estàn rovinyaes"
Cagaferro de la serra

Comprovareu com hi ha una confusió popular pel seu aspecte semblant entre el cagaferro, que és realment escòria i els fragments de ferro natural o meteòric que prolifera a la natura. El cagaferro de grans trossos, el dels betlems, era el que trobaven a les vies, car formava part del balast que acompanya els carrils. 
Sobre l'etimologia del mot, crec que deuen haver pocs dubtes, cagaferro al·ludeix a un excrement -caga: cagada, de ferro. I es que és bastant obvi i palés, observant la coloració i sobretot les formes de cagades de cabra i borillons d'alguns d'aquests nòduls.

3 comentaris:

  1. Mestre En Menargues:

    Vostè sí que sap! Mira, he trobat un negoci si el sabem fer arribar. Exportar cagaferros de la serra de Crevillent per als caganers de tots els Països Catalans de cara a la campanya de Nadal.
    Dit això he llegit un article seu de fa un any sobre els escaravats fregits i amerats en oli de la terra per curar les fogonades en boca. Diu na Lídia, ma muller, que sa mare li va prohibir a la seua àvia paterna que fes això amb ella (la xiqueta). Pensa que això ja era 1970. El vaig trobar a faltar a l'acte de Nosaltres els Fusterians que vam fer al Casal Jaume I del "barri" més gran de Crevillent. I fa dos articles que em dedique a fer la rosca a crevillentins i crevillentines. Deu ser que està (v)osté molt lluny! Salut a la familieta. A veure si aquesta vegada es publica perquè té vosté un sistema molt capriciós. És el segon que faig!

    ResponElimina
  2. Car amic, segur que aquest negoci reixiria. Mon pare diu que "els d'Elx" són molt vius per als negocis, els veuen de lluny. Quan va arribar la sabata tots se van "fe sabatés", però van seguir conreant les faenetes, per si de cas. En aquest sentit l'olfacte català encara el teniu ben refinat.
    Sobre l'oli d'escaravat, si va ser molt popular, i, com deia, fins i tot les farmàcies del poble en venien.
    La veritat és que no tenia notícia de l'acte fusterista. Avui he llegit la primera cosa, justament al teu blog.
    I si, ja veig les teues referències al cap i casal comarcà. Sincerament, anava a dir alguna al teu post del Pinet, però em vaig reprimir per no fer-me malalt, i es que la història dels crevillentins al Pinet va acabar malament. Potser encara ho faça.
    (Encara estem rient amb la proposta del negoci del cagaferro!)
    Arreveure.

    ResponElimina