 |
| Sant Vicent Ferrer |
Fa unes dècades, no pas moltes, la festivitat de Sant Vicent Ferrer era d'allò més celebrada. Els carrers s'agranaven, arruixaven i enramaven de baladre, romer i molta altra flora primaveral. Els balcons més distingits de la Plaça, la Vila i el Pont lluien les cobertes més cares i boniques. Voltejaven les campanes de bon de matí per anunciar la festa del Patró del Regne valencià. Era costum que les autoritats religioses visitaren les persones malaltes als seus domicilis per tal d'administar-les la comunió. La comitiva anava amb els retors sota pali, acòlits i banda de música. Aquell acte es coneixia com El Combregà de Sant Vicent.
 |
| El Combregar de Sant Vicent a Gata |
La devoció per Sant Vicent era tal que les estampetes, gojos i auques del Sant es venien per centenars el dia dela seua efemèride. Moltes cases i coves del poble tenien penjada la imatge darrere la porta, com protector de la llar. Desconec la raó per la qual a Crevillent va decaure el fervor vicentí. Encara cap el 1960, deuria ser popular perqué es va batejar la més gran avinguda del poble en el seu honor; i fins 1980, va ser festa de vesprada per anar a brenar. Un bon dia, els manadors del calendari domèstic van decidir sacrificar la diada, segurament en profit d'algun altre sant, i avui ningú ja no se'n recorda de Sant Vicent, ni molt menys del seu Combregar.
 |
| La Campaneta del Combregat |
Convé saber, a més, que, independenment de la festa de Sant Vicent, l'assitència de l'eucaristia als impedits, malalts i moribunds era obligatòria. El dia de Sant Vicent era una comunió amb provessó, però el Viàtic havia d'eixir sempre que fos menester. Així va ser corrent pel poble veure fins els anys de 1950 un pintoresc seguici presidit per un sacerdot, dos monesillos o escolanets i alguns dels parents del malalt. Un dels monesillos portava una ombrel·la vermella per cobrir el capellà, i l'altre anava picant una aguda campaneta. Conten que en veure la comitiva hom havia de senyar-se i "te tenies que agenollà, fóra a on fóra, enmig del carré, o a dintre de casa". A Crevillent el Viàtic es coneixia popularment com "la Campaneta del Combregat", frase a la que encara s'aludeix en sentir nomenar un instrument com aquest.
La devoció per Sant Vicent era tal que les estampetes, gojos i auques del Sant es venien per centenars el dia dela seua efemèride. Moltes cases i coves del poble tenien penjada la imatge darrere la porta, com protector de la llar. Desconec la raó per la qual a Crevillent va decaure el fervor vicentí. Encara cap el 1960, deuria ser popular perqué es va batejar la més gran avinguda del poble en el seu honor; i fins 1980, va ser festa de vesprada per anar a brenar. Un bon dia, els manadors del calendari domèstic van decidir sacrificar la diada, segurament en profit d'algun altre sant, i avui ningú ja no se'n recorda de Sant Vicent, ni molt menys del seu Combregar. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada