Per aquestes dates, durant tot el segle passat, al Passeig del Calvari es podia gaudir de la Fira en honor del gloriós Sant Gaitano, copatró de la vila. La canícula a Crevillent sempre ha estat agostenca i en aquests dies de calor apegalosa i nits tropicals de palles arribaven les variadíssimes atraccions i les barraques de joguets, de tir, de tòmbola i fins i tot de joieria.
La Fira era muntada per gent de tota arreu: elxans, xativins i, sobretot, per nadius de l'horta d'Oriola. Els firants i barraqueros eren forastés de Callosa, Coix o Albatera que parlaven del bell oriolà del món i, a pesar la fama que tenen els d'aquest gremi ambulant, era una colla molt sacrificada i treballadora. Es desplaçaven amb tota la família. Grans i menuts alçaven la barraca a la fresca, durant les hores nocturnes i l'alba. La seua barraca era sa casa en tots els sentits. Menjaven a fòra, en una tauleta a recés de reduïts sombralls i porxades. Dormien a dintre en l'estret corredor que hi havia entre les prestatgeries i les parets, gitats sobre un matalasset en el sòl-de-terra de fusta. Pels matins emparellaven i adreçaven els objectes, agranaven i i se n'anaven a les fonts del passeig a omplir d'aigua els poals per poder arruixar al davant del negoci. El dies grans de la fira anaven des del cinc que s'encetava, dia sis Sant Salvador i dia set Sant Gaitano, i la cosa, més fluixa, s'allargava fins la Maredéu d'Elx. Quan no existien les vacances de conveni laboral, aquests tres dies patronals de mercat extraordinari eren gairebé els únics que els crevillentins deixaven la faena. Al Calvari s'aplegava una gentada impressionant, només comparable amb la que en el mateix lloc es congrega els Divendres Sant. Eren nits de passejar, de ballar, dels cavallets, de la nòria, dels cotxes de topades, de menjar faves bollides, caragols i, sobretot, meló d'aigua. 
La diversió més gran dels menuts, però, era mirar abovats els atapeïts aparadors que mostraven les més diverses joguines. Per Nadal venien els Reis carregats, però a Sant Gaitano era la fira. Els fillols frissàven esperant que el compare els firara el joguet que els manyacos s'havien mirat i remirat durant els dies previs.
Aquesta cerimònia estival de mirar i comprar va ser tant general i va tenir tant de pes al poble que va originar la dita: A mirà a la fira, a comprà a's barraques! que el crevillentí burleta obsequia a l'observador primmirat, per tal d'ahoixar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada