En els segles XVI i XVII l'espai planer que hui coneixem com la Plaça de l'Esglesia o Plaça del Paseo era una extensió cultivada que rebia el nom de l'Almudana. Crevillent en aquells anys es trobava format per dos nuclis habitats d'herència medieval: per un costat la Vila fortificada, que fou el districte proper al castell, on trobem els carrers Vila, Peine, Sant Albert, Estanc, Primer de Maig, Vall i la replaça de davant del Cinema Iris; i per altre el Raval, que comprenia, si fa no fa, el Carrer de la Puríssima i voltants, es a dir, l'actual Barri de Sant Joaquim fins el Barranquet. L'Almudana, doncs, ocupava un lloc intermedi entre els dos barris i era creuada pel Camí d'Elx que discorria devers Les Eres i cementeri sarraí que s'escampava pel muntanyà de l'antic Hospital. Com la major part dels immobles locals pertanyia als marquesos d'Elx, qui acostumaven a arrendar-la al millor licitador. Fitaven aquests bancals de l'Almudana per la banda de llevant amb l'arc del Portal de la Vila, el principal dels accessos, que s'alçava no molt lluny de les rellotgeries dels germans Davó. El seu nom deriva del català “almud” que al seu torn ho fa de l'àrab al-mudd i aquest del llatí modius -mesura d'àrids-. Un almud al Regne de València era una mesura de grans de capacitat variable, segons les comarques. Al nostre poble podia ser de poc més o menys quatre litres. Per almud hom coneixia també el recipient troncocúbic de fusta que, omplert a ran, contenia l'expressada medura en cereal. Doncs bé, l'Almudana era l'extensió de terra que es podia sembrar amb un almud ple de forment, civada o el que fóra.
Fins el segle passat a Crevillent els horts de palmeres i bancals d'hortlissa eren part integrant del paisatge urbà. Dins la Vila hi havia l'Hort del Castell, en el siti que coneixem com “Escoles Noves” , la citada Almudana i així com moltes altres finques i jardins de menor entitat. També a migdia, cap al Passeig del Fontenay i contornada de les fàbriques de Lluís Puig -Luvipol- proliferaven els palmerars i explotacions agrícoles. Segons mon pare, ahí estan les millores terres conradisses del poble. I que us diré de la Rambla amb el rosari de vergers que hi comptava? L'últim exponent d'aquests esponerosos horts va ser el recentment asfaltat Hort dels Pomares o Datileros, apegat per baix al Pont Nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada