Hi ha a Crevillent dos arbres singulars que resten ignorats. La seua singularitat noes deriva de la seua grandària o exotisme, sinò per ser dos vells arbres empeltats. Són una parella de pins oblidats que de miracle sobreviuen a la partida dels Catxapets, vora la carretera d'Albatera. En origen eren dos vulgars pins blancs – Pinus halepensis-, als que de menuts se'ls va inserir una branqueta de pi pinyer -Pinus pinea- en la seua tija . De lluny deixen veure la característica figura d'ombrel·la dels arbres que als crevillentins ens evoca la platja del Pinet, però en apropar-nos a ells observem com els troncs mostren els dos tipus d'escorça propis de cada estirp. L'objectiu d'aquests empelts en la nostra comarca era sobretot l'obtenció dels valuosos pinyons. Degut al clima rigorós i a uns sols escarransits, els pins pinyers creixen a Crevillent amb molta dificultat, tan sols es desenvolupen a les homides obagues de la Serra Alta i, en els temps passats, a la glera de la Rambla, on les fotos antigues ens mostren exemplars gegants. Els antius sabien que la soca i les arrels del frugal pi blanc podrien acollir i sostenir la part aéria del pinyer, la que produeix les comestibles siments.
Empeltem oliveres, armelers, llimoners, terongers, sempre amb el desig de collir un fruit més suculent. L'empelt de coníferes avui ens pareix inaudit, però els valencians, tan deixondits per la força del nostre medi, ja en segle XVIII vam ser pioners. L'il·lustrat Cavanilles ens conta com en 1797 els veïns de Biar ja el practicaven. Les darreres notícies sobre aquesta tècnica la tenim notícia a Ontinyent on encara en la primera dècada de 1900 la feien servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada