El Pasamblai

         La diada de Sant Blai, sempre ha estat una efemèride discreta a Crevillent. Tanmateix el venerable Bisbe és evocat diariament quan algú tus o se li atravessa la menjada en la gargamella: “Sant Blai, Sant Blai, per darrere i per davant”. Amb aquesta oració acompanyada d’uns colpets a l’esquena de l’afectat, hom conjura la malaltia i les complicacions del coll i la gola. Advocat com és d’aquests mals, Sant Blai té a Crevillent un producte que s’administrava miqueta a miqueta, com un remei durant tot l'hivern, és el Pasamblai. El Pasamblai en els nostres dies sol ser una tonya, això sí, “beneia” el 3 de febrer. Però en èpoques més reculades acostumaven a ser pans de farina de civada amb una creu marcada amb els dits, o fins i tot, coques. El pa o la tonya, s’ha de menjar a “repixcos”, s’ha de tallar amb els dits, “sinse gavinyet”. Un consell de la gent gran per als que no han pogut anar o ningú els ha dut el Pasamblai de l’església:

  “Si vols que se te cure la gola i no tens un Pasamblai beneit, te compres una Tonya, agarres un bocinet i ans de menja-te-lo reses un padrenuestro i fa el mateix efecte”.