
Davant l'imminent arribada dels tres Reis d'Orient el Cagallaens es dedicava a sembrar incertesa i infundir la por entre els manyacos que li preguntàven: Cagallens, per ahon vénen els Reis,? Ell els responia que els Mags, que havien de venir pel camí d'Elx, o siga d'orient, s'havien perdut i es retardarien o, fins i tot, que havien passat de llarg i que mai no serien a Crevillent. Els pobres manyacos ploraven, rondinaven, es demanaven que havien fet per rebre aquell càstig retorçut. Hem segut bons xics, perquè se'n van els Reis sense du-nos joguets? A la fi, el desinquietaó Cagallens els tranquilitzava i els animava a seguir fent bondat i esperar a s'endemà, que segurament els monarques acudirien a la cita.
![]() |
El Fouettard s'emporta els donaós de quefé |
Alguna de la gent més gran del poble encara recorda o ha sentit parlar en la seua primavera del Vell Cagallens. Tenim un relat d'un testimoni contemporani que va escriure l'erudit A. Mas i que no me'n puc estar de mostrar-vos-el:
El tio Cagallens, mireu-lo que bé s’ha disfressat! Els xics el contemplen amb ulls embovats! Quan arriba aquest dia ell és el primer que agafa les cestelles per anar a esperar els Reis. Els xics li pregunten, ell va contestant i els diu: “Ja no tarden ni una hora en arribà” Quan a ell li parega dirà: “companyés quina passadeta mos han fet els Reis. Després d’avisar-me, des d’aquest matí dient que venien per aquest camí, ara resulta que s’han retrasat i han hagut d’anar-se’n pel mig del Salà”. Els manyacos miren al Tio Cagallens amb ulls de tristesa i el bon home aquell els hi diu: “No patiu, arribaran més tard; però jo vos assegure que els Reis arribaràn. Mai han faltat! Bons són els Reis! A bon hora deixen burlats els xiquets”.
Aneu vos-en cap a casa i, enjorn al llit. Voreu la sospresa demà de matí!! Demà, quan desperteu, al vore els joguets direu: “No enganyava el Tio Cagallens”
![]() |
Hans Trapp |

Mica en mica, els "roïns" han quedat arraconats o desplaçats pels bons. Avui, defugint de comptades excepcions locals, imperen els Reis Mags i els també ancians i estrafolaris Pare Noel i Santa Klaus, tots ells tan escaients amb l'actual societat consumista i consentidora.
Hola Josep, sóc el Lluís Polo, acabe de llegir l'article i trobe que és una passada! Ma mare que és de l'any 49, no té constància del personatge. Seguiré el teu blog amb molt d'interés.
ResponEliminaHola amic, m'alegre saber de tu i que t'haja agradat l'escrit. Espere que no tornen a passar quinze anys per tornar a veure'ns.
ResponEliminaHola Josep, així mateix ho espere jo. M'ho he passat d'allò més bé llegint els diferents articles --una canya el de les portes de les coves!-- a tot això, quan he arribat al de l'Obra dels cagons, he vist que t'has referit al carrer Baiona, un nom que m'havia cridat l'atenció de feia temps; trobe que el nom del carrer s'hauria d'escriure "Vallona", la vall petita, no debades n'ix el carrer "el Raig" que va parar a l'escola Párroco Francisco Mas, coneguda popularment com "els molins", pels molins que hi havia antigament a la vora de la rambla... no sé, què et sembla?
EliminaPrenc nota Lluís, però jo diria que és més aviat un malnom o un cognom, com altres barris de coves, p. e. Llorenç, el Pelut, la Barcelona, la Catalana, Perdigonera, Planelles... si be n'hi ha d'altres topònims orogràfics com la Penyeta Reona, el Barranquet, Ribera, i d'altres hagiogràfics com la Salut, l'Àngel, el Via Crucis... i altres més variats.
ResponEliminaBo, no descarte res, hi ha molt que cercar en el tema de les coves.
M'agraden les teues aportacions. Gràcies.