16 de desembre de 2011

Aguilandos, Betlems i Nadales


Una tradició molt celebrada a Crevillent pel Nadal era la de la capta de l’Aguilando que eixia de les distintes esgésies del Pont, de la Plaça i de les ermites de l’Hospital i la Purísima. Les colles de xics i grans vestits de pastorets i pastoretes anaven cantant i demanant, sobretot, aliments que després repartirien entre els pobres. El nom d’aguilando va ser tan popular a Crevillent que va substituir la paraula "estrenes". Els xics, en encetar l’any nou, anaven, i encara van, a cals oncles i avis a demanar l’Aguilando.
Una altra de les diversions dels manyacos en els dies de Nadal era fer la ro(d)â pel poble a vore els Betlems que s’havien erigit el dia de la Puríssima. Normalment, s’exhibien al porxe de les cases, especialment al distingit barri de la Plaça i en menor mesura al del Pont. Encara hi ha gent que recorda el del Tio Gracianeta, prop de cal Pere Lledó el Rellongé, que va perdurar fins els anys de 1970, o el del Tio Carafal el Forné instalat en el soterrani on coïa el pa. Però si hi havia al poble un Betlem extraordinari per la qualitat artística, tamany de les figures i grandària d'escenari, aquest era el la Maria la Filomeneta. Conten que les sirventes s'inflaven a fer viatges a obrir la porta, de tanta colla que s'aplegava per veure'l. Dona, mos deixa vore el Betlem? preguntaven els xicons. En aquell enorme taulell, les estauetes de fang, representaven les escenes típiques del nou Testament. Amb estelles i carbó, es configuraven les muntanyes i la cova que va acollir a Sant Josep, la Mare de Déu i el Jesusset. Amb segó es recreava la terra, i amb farina la neu. Romer, tomello i altres herbes volien significar la vegetació de Palestina. 

Les cases que paraven els Betlem més lluïts solien ser les dels senyorets i mercaders rics. Els amos, en veure la manyaqueria rodant la casa amb curiositat, la convidaven a entrar i cantar nadales embambats a redor de les figuretes. El repertori era escarit, modest però genuí, cançonetes del poble i d'altres de tot l'àmbit català acompanyades de guitarra, guitarró, garbellets, sonalls, ferrets i pandorga. Ací teniu uns exemples, d'allò que dien cantà el Betlem:
                      
L’Aguilando d’Elx, dàtils calentets,
anous i castanyes
i pataconets,
anous i castanyes

i pataconets.
Una agüela en curios
amb tots els xiquets,
El mestre d’escola
amb tots els manyaquets
            ------------------
L’Aguilando “pixandando”,
cantarem esta setmana,
i anirem a cal Tio Tano,
a que mos done el Aguilando
          --------------------
A Betlem me n’he d’anà
i un gatet m’he de comprà;
A Betlem me n’he d’anà
i un borreguet m’he de comprà;
A Betlem me n’he d’anà
i un pollastre m’he de comprà.
Mèau, mèau, farà el gatet,
Bèe, bèe farà el borreguet,
quiquiriquí farà el pollastret...
A Betlem me n'he d'anà...
        ----------------------
 Pastorets i pastoretes,
Què li porteu al “Ninyet”?
sabatetes i calcetes,
caroteta i gamboixet...
     --------------------------
La Mare de Déu quan era xequica
anava a costura amb un llibre d’or,
els àngels li cantaven i el rei li fea sò...

En el comiat, si hi havia sort, els hi repartien goles i algun gotet de moscatell. Els xiquets, passaven així els jorns del Nadal en blanc i negre i bombetes de 40W.   

2 comentaris:

  1. L'any passat es va recuperar esta tradició a Crevillent. I enguany, exactament hui dia 27 a la vesprada, alguns crevillentins i forasters eixirem pels carrers del poble a cantar l'aguilando. Esteu convidats tots els que vullgueu. Bona vespra d'Innocents!

    ResponElimina
  2. Magnífica notícia. Estic lluny del poble però intentaré 'acoí'. A veure si es consolida. Gràcies i Bona Vespra d'Innocents.

    ResponElimina