Temps arrere, al nostre poble hi havien dones que organitzaven i dirigien oracions per l'ànima dels finats durant la vetlla domiciliària i jornades posteriors. Eren conegudes popularment com es dones resaores. Sembla que el nom era ben estés en els territoris de llengua catalana. Així l'imprescindible Diccionari Alcover-Moll (DCVB) ens diu: RESADOR-ORA: "Dona que s'encarrega de passar el rosari a la casa on hi ha un mort (Maestrat)". I efectivament veieu que diu una testimoni local d'uns vuitanta anys:
«Ans havien dones resaores. Quan havia un mort es quirdaven as cases pa que resaren el rosari. Es dones del veïnat acompanyaven a la resaora en es seus resos. Fa poc se va morí la Carmeta la Rina que va sé una resaora d'eixes, ben nomenà. Si se moria algú, a's huit dies o així, feen una novena en la casa; anaven nous dies a resà a cal difunt. Ma mare, per exemple, anava a moltes novenes. Què tenia roba que cosí? Anava cosint i contestant tot allò que resaven. Atres dones, què tenien que fe pleita? Se llevaven el cabet i xiqui, xiqui, xic... pleita feta. I n'havien atres fent bordo... i estaven aixina: fent la faeneta i contestant-li el reso a la resaora. I tot això, era io una xicona i anaven a Ca tia Rina,i ans a Ca una atra dona que no me'n recorde com li dien. La Tia Rina va anà después de l'atra. Si erem grans i vaig anà un dia a la iclésia fa nou anys! i no sé a que vaig anà...i estava la Lola la que vivia en Cal Tio Pepitons... i també era una resaora d'eixes. Que a voltes no poïa anà la Tia Rina, anava la Lola i anava ella dirigint el rosari. Començava, i la gent, pos contestant-li: «Padrenuestro... »...i tornava... «Padrenuestro... »..." Ahí en Llorenç, al costat de la cova, sas? En Ca Tia Tereseta, no sé si se va morí la Tia Tereseta o el seu home, van fé una novena en dones. Resaven un rosari i encenien una mariposa i la posaven damunt la taula. La dona resaora estava resant, sentâ en una caireta en es mans plegaes i es dones anaven fent faena i contestant-li» 
Val a dir que la seua era una obra pietosa i si rebien una petita compensació, acostumava a ser en espècie, normalment productes del camp i menges casolanes: «Denans en es morts, pa pasà la nit en es cases sacaven lo que tenien: rotllets, tonyetes, tramussos o una botella d’aiguardent»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada