Bacores que hom menja

     La bacora o albacora és, potser, el més delicat i fugaç fruit de la Mediterrània. Trobe que és el millor regal de l'estiu, juntament amb el meló d'aigua. Sense entrar en races i tipus de figueres, a Crevillent qui menja albacores, fa servir un riquíssim repertori de noms i conceptes que descriuen el fruit, les accions i les experiències del consumidor. Heus ací una tria:

A la fresca: Des de les 5 fins les 8 del matí. Horari ideal per collir les albacores que s'han refredat amb el “roxïo” de la nit. Als mesos de juny i juliol molta gent del camp trenca el dejú menjant albacores, d'empeus, i rematant la faena amb un gotet d'aiguardent.

Primerenca: Albacora que maura a mitjans del mes de maig.

Clevill: Els clivells verticals que presenten les bacores en la seua pell són el principal indicatiu de la maduresa del fruit. A Crevillent, les proverbials albacores “clevillaes” són la quinta essència del mes de juny.

Entrega: Es diu de la molla de la bacora que presenta les millores qualitats comestibles. Hi ha gent que les menja sense pelar: “en pell i tot”.

Pansia: Bancora massa madura i seca.

Macoca: Les macoques. són les bacores pansies.  Són tan poc estimades que ni tan sols es reserven als animals domèstics. “Macoca” a Crevillent  és sinònim de poc valor, justament el contrari que les figues madures.

Macâ: Bacora danyada al caure-li a terra al collidor. També són les albacores que han patit un amuntegament a la cistella. La fragilitat d'aquest fruit aconsella a col·locar-los ordenadament formant petites piles de només un parell o tres d'altures. Les albacores “macaes” se solen rebujar.

Escaldufâ: Bacora calenta, blanosa i tova a causa de la calor estival. Bacora collida en les hores centrals del dia.

Cucâ: Bacora afectada pels cucs que s'alimenten de la seua molla.

Santjoanera: Bacora collida al voltant de la festivitat de Sant Joan. Són les bacores més apreciades i amb més càrrega simbòlica. Són com els torrons al Nadal.

Tardana: Bacora de juliol, de la última collita.

Foc: Mena de pudrició que es fa a l'interior de la bacora. Hom creu que es efecte dels atacs dels cucs. Hom creu també que produeix inflamacions en la boca i llavis de qui la menja.

Llet d'albacora: Substància blanca que segrega la figuera a través de les ferides de les fulles i peduncle de la bacora, sobretot quan està verda. S'ha d'anar amb compte amb la llet de figuera. Aquesta llet ha estat la responsable de múltiples inflamacions dels xiquets de la postguerra, que, famolencs, collien les bacores abans d'hora. Fa unes dècades, havien molts adolescents que, es desafiaven a untar-se el gland amb llet d'albacora, per provocar-se un engrandiment del penis. No cal ni dir com patien els agosarats que s'aplicaven la dita llet.

Pàmpol: Grans fulles de la figuera que es posen en el fondo i a sobre de la cistella per protegir els fruits de la calor i els insectes.

Cestella: Tradicionalment les albacores es regalaven. Qui tenia collita li venia de gust obsequiar a la família o el veïnat amb una cistella. Encara enguany he sentit: “Òh, quin disgust! En la mala collita que hem tengut, no he pogut dona-li una cestella d'albacores a la Vicenta”

Estiva: Cabàs molt gran d'espart. Normalment es diu que hi ha una estiva o estives d'albocores per referir-se a l'abundant collita que romàn a la figuera.

Solâ: Derivat de sòl. A Crevillent diem que hi ha una solà d'albacores, quan aquestes, pansies i cucades, són ja a terra a mercé dels animals.