Melons en vencill

Melons d'any penjats amb vencill

      A la fi d’agost els crevillentins apuraven els rebujos dels melonars. Val a dir que al nostre poble el rebuig era el fill més menut de la casa com també els fruits més escarransits de qualsevol collita. Els rebujos dels melons, dits popularment rebutxets o reputxets, es consumien aquests dies abans no se n’anaren. Els exemplars pansits, macats o assurats (esdevinguts secs com el suro) tenien diversos destins. Hi havia qui amb els rebutxets dels melons d’any feia talladetes per a l'arrop. Hi havia qui els llançava directament als animals, i fins i tot, hi havia qui fabricava llanternes a la manera de les carabasses d'Halloween. De Sant Roc a Sant Ramon, per les nits els manyacos solien passejar per les lleixes (carrers estrets, penjats entre les coves) de Llorenç i la Salut, amb aquelles calaveres de meló d’any retallat amb un ciri dintre. Les portaven penjant de tres cordellets d’espart que havien lligat de la corona tallada, i eren motiu de rebombori per tot el veïnat.

      Els melons d’any més entregues i polits havien estat alçats en cambres i coves durant el mes de juliol. Una volta duts del camp havien de ser protegits per tal que duraren el màxim possible. Conten que alguns camperols els ficaven en caixes de pi reblits en forment o civâ. Però la solució més socorreguda era penjar-los per evitar humitats i atacs dels insectes i rosegadors. Hi havia dues maneres de penjar els melons d’aigua, be d’un sol cinyell, lligant-los horitzontalment de la panxa, o be amb una mena de xarxa o vencill. A Crevillent alló més habitual era el vencill. Les dones solien fabricar els vencills amb guiteta d’espart o amb fil de pita. Utilitzaven sis caps o cordells d’un braç de llargària. Creuant i lligant magistralment les cordetes obtenien el vencill. Per aquestes dates els ternejals (teginats) de les cambres de les cases del poble eren tot un espectacle, amb aquells xanglons gegants que impregnaven de dolçor l’aire dels llogars. Però no sols es vencillava a les cases de llaurador, també moltíssimes voltes de terra de les coves apareixen plenes de melons penjant. Una de les més nomenades per la quantitat i qualitat de melons era la del Toio, a la Salut. El Toio, com molts altres del poble, convidava els amics a sa casa a menjar meló. Un bon porró de vi de collité i una llibrellâ de tastets de meló d’any era la millor excusa per passar la vesprada.

Llanterna que portaven
els manyacos de Llorenç

      Com totes les feines, penjar els melons en vencill tenia el seu art. En primer lloc, els melons s’havien de ficar amb el cul cap avall i la flò cap amunt. Després, havien de quedar prou separtats per no tocar-se un amb l’altre. Així s'evitaven pudricions generals. Per despenjar-los, a les cases se solia tenir un pal amb una punta forcada. Si tota anava be, els últims melons es partirien en les menjades de Nadal. Vet aquí que diu el poeta crevillentí Anselmo Mas: De postres la dona haurà preparat, a banda des dolsos, un bon meló d’any, que en el estiu penjaren en el ternejal.

      Refereixen que en els temps del racionament, hi havien xiquets que es dedicaven d’amagatontes a ferir els melons amb una canya punxosa, per tal de macar-los. Passats uns dies, aquells gandulets avisaven son pare que tal meló s’estava podrint i que calia despenjar-lo per menjar-se’l el més prompte possible.