Arràn la publicació de l'escrit sobre l'Obra, m'assabente que un nét de la Tia Maria la Conilla, el Paco el Nelo, li va compondre una cançó. Me l'envia juntament amb una fotografia que apareix en la caràtula del disc Crevillent al cor. La lletra venera la mestra de l'Obra de la Salut, i no sembla amor desmesurat de nét, atés que són molts alumnes i coneguts que parlen meravelles d'ella. Val a dir que el Paco Ferràndez, el Nelo, és un home lluitador com la seua àvia, empresari de l'estora (una espècie en extinció) i músic prolífic, que no sols canta sinò que escriu les seues pròpies lletres, naturalment en la llengua del seu poble. M'envia la cançó i es disculpa perquè està escrita en el seu valencià de Crevillent, de carré, el valencià que parlàvem en els anys 60 i 70 del segle passat. Però les disculpes sobren, perquè el crevillentí, amb la seua càrrega de paraules genuines i fonètica medieval, minimitza qualsevol perturbació forània. Tan de bò tots els magnífics cantants i poetes que té el nostre poble tingueren l'orgull del Nelo d'escriure en la seua llengua! Vet ací la lletra:
En el Barri de la Salut,
molt apropet de la Ermita
va naixer una gran señora
que tot el mon conexia
Maria li diuen de nom
y de apodo la conilla,
enamorat dels seus nets
dels nebots i de sa filla.
De jove va tindre un amor
Que era la seua alegria
Li va durar tan poquet
Que ni ella su creia
Tia Maria, Tia Maria,
Te portarem en el cor tota la via
Tia Maria, Tia Maria,
Sempre te recordarem en alegria
Recorde aquells estius
En la playa del Pinet
En la Cañá dels Moreres
Y també en el Castell Vell.
Persona de conviccions era,
Una flor presumida d’esquerres
Sempre ha segut
Fins a la seua vida
Tia Maria, Tia Maria,
Te portarem en el cor tota la via
Tia Maria, Tia Maria,
Sempre te recordarem en alegria.
M'agrâ, m'agrâ molt però el valencià de Crevillent dels anys 1960 i 1970 ha estat retocat.
ResponEliminaQue és això, crevillentins, de dir "ací". O, pitjor encâ "va vindre" per "va venir". Ara el "va nàixer" per "va naixtre" no té perdó de Déu!
I moltes altres coses. No és un poema dialectal. És un poema transicional amb "fins" inclòs. I si posa "via" per què no posa "presumia". A mi m'agraden molt els poemes dialectals i aquest és molt bonico. Ara, l'ortografia catalana, per favô! Ja saps que espere sempre "en candeletes" "es teues aportacions". Amb estima. Joan-Carles
Benvolgut amic, vaig respectar fidelment la lletra escrita per l'autor.Tens raó, aquest no era el crevillentí de la nostra joventut. No hi ha dubte que l'autor,amb molta bona fe, es va autocorregir, introduint un grapadet de paraules estàndar i mantenint bona part del parlar popular. És cert que a Crevillent mai no diriem: ací, ni náixer, ni tindre,ni tampoc durar,i sí durà... En fi, el problema d'escriure en dialectal es que cadascú escriu com vol: com la seua família, com al seu barri, o com hom millor creu.
ResponEliminaAmb tot, en aquesta cançó el que compta és allò que explica i la fidelitat del "cantaó" a la llengua.
Una abraçada.
Josep Menargues
Josep; amic benvolgut:
ResponEliminaNo critique això, ans al contrari. Signifique que l'estandardització afecta totes les generacions. El que passa és que, després, t'arriba l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i els filòlegs de pa i peixet per dir-nos el que els interessa pel que fa a la codificació. Diran que "tenir" i "venir" ja "recula" al Baix Vinalopó i Vinalopó Mitjà (i Guardamar) perquè han trobat un poema "en dialectal" que així ho demostra.
I no passa res perquè podem evolucionar tots plegats. Crec que cada vegada hi ha menys parlants que parlen com es parlava fa cinquanta anys però és que fa cinquanta tampoc parlaven ja com cinquanta anys abans.
S'ha de respectar la poesia dialectal, especialment quan és tan sentida i bella com aquesta. Ara, res de "ñ" per "ny". La "ñ" que se la mengen ells amb la dina o la sopa.
Enhorabona al teu amic per aquest poema tan ben fet!