Diumenge Rams, qui no estrena no te mans

És força coneguda aquesta dita arreu el país, també a Crevillent. Hi ha dates, tal com vam veure en parlar de Sant Miquel, que tenen major contingut que figura als calendaris. El Diumenge de Rams és al nostre poble dia de gran provessó. Els sons greus i profunds de la Bosina de la vespra, anunciaven ahir dissabte el gran dia. Avui, ix la gentada amb palmes blanques acompanyant el pas de la Burreta, per conmemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem. És la primera cita general de la Setmana Santa. En temps passats, aquests jorns eren de festa major, els més lluits i concurrits de l’any. Hi havia molt de fervor i pietat cristiana lligada als episodis de la mort de Jesús, però, sempre quedava lloc per al rebombori, el festeig i el sarau. Poques nits de frenesí com la del Dimecres Sant, sopant amb familia i esperant els passos amb les novietes i els amics. I millor encara que el dimecres, la matinada del Divendres Sant, que amb l’escusa d’anar a escoltar dianes de cornetes, els fadrins, ronden i empalmen amb l’alba per primera volta en la seua vida.  

Així que el Diumenge Rams encetava el cicle de manera triomfal. Els xiquets havien d’anar ben mudats, com es deia abans, i amb alguna peça de la roba estrenada eixe dia. L’acte d’estrenar no és banal, te unes connotacions culturals remotes que se solen ignorar. Segons Joan Amades, qui estrena roba eixe dia, perjudica el dimoni. Si són uns pantalons, se li fa caure un dit. Si s’estrena un vestit, se li fa caure la cua. Les palmes a Crevillent era costum que les regalaren els compares o padrins als seus fillols. Ans que res les palmes les portaven a beneir, com encara es fa. En acabar, la provessó pels carrers principals, i després, els xicons i xicones solien anar a visitar els familiars, per tal d’arreplegar alguns cèntims. En aquest sentit era un dia com el Cap d’Any, dia d’arreplega general de diners per unflar la vedriola. En arribar a casa, els pares lligaven la palma al balcó, de gaidó. Hom creia que la palma donaria bona sort i protecció a l’infant. En els balcons restaven les palmes penjades fins l’any següent, en que, algunes eren portades a l’església per ser cremades i utilizada la seua cendra el Dimecres de Cendra.

A Crevillent, ha estat habitual que les geladeries de la Plaça, la del Sisco el Caldós, la del Sebastià, o la de la Tia Maitrues i el Ximo, al carrer Sant Josep, tal dia com avui, posaren a la venda les primeres orxata i aigua-i-civà de la temporada. Nogensmenys, era el dia que, de facto, entrava la primavera, el bon oratge. La manyaqueria, estrenava, doncs, robes clares, faldilles i pantalons curts.