

![]() |
Hort dels Pomares, a la Rambla |
Anselmo Mas, remenbrant l'època gloriosa de la palma, va escriure aquest poema:
se poïen arreglà
en un poquet de cariño
y atre poc de voluntat.
La família estava tota,
del més xequico al més gran,
llimpiant palmes y rissant-les
apressa, sense parà;
que ia falten pocs dies
pa'l dia Dumenge de Rams.
Des palmetes que se cauen
uns es van arreplegant
y fan cogollos. Palmetes
pa's que no es volen tan grans.
Es dones fan es rosetes
de papé, en colós variats,
i van adornant es palmes
i es deixen que és un encant.
En la tenda ia no caben
ni en la trastenda, la cova,
y hasta la cuina han plenat.
La temporâ de la palma
és la que més agrâ
as crevillentins que tenen
tendes en la capital.
Estàn molt be es temporaes
de estorà y desestorà.
La temporâ de la horxata
tampoc està res de mal
perqué, ademés de la fama,
s'arreplega gitâ.
I, no olbiem, es disfrassos
que alquilen en Carnaval!
Eixes tendetes no paren;
perqué, quan ha hi poc treball,
fan bufaós, y estoretes
de pleita p'anà tirant.
La temporâ de la horxata
tampoc està res de mal
perqué, ademés de la fama,
s'arreplega gitâ.
I, no olbiem, es disfrassos
que alquilen en Carnaval!
Eixes tendetes no paren;
perqué, quan ha hi poc treball,
fan bufaós, y estoretes
de pleita p'anà tirant.
Però la palma, la palma,
a tots alegra y agrâ;
perqué, mentres van rissant-la,
en cuidaet, en es mans,
en el cor y el pit se rissa
una esperança més gran.