15 d’abril de 2012

La Pasqua des Congrets

Congrets del Forn de l'Angelita Gomis
El segon diumenge després de Glòria comença a Crevillent la Pasqua des Congrets. Si la setmana anterior la Mona era la protagonista a totes les brenes, aquesta era el Congret.  Les brenes es desenvolupaven en els mateixos llocs i amb els mateixos cerimonials però amb el Congret com a protagonistaEl Congret és una mena de coca dolça, llarguera, de la mateixa pasta que les tonyes i les mones. La principal diferència, a banda de la forma, és que el Congret no porta el típic ou dur de les mones. Aquest és el Congret tradicional, el que al poble es podia menjar tot l'any i el que s'ajusta a la definició que dona el DCVB: Panellet de farina, sucre i ous, de forma oblonga i consistència blana. 
Nogensmenys el Congret de la Pasqua Granada o des Congrets portava un ingredient particular que nosaltres l'anomenem de forma arcaica (com tantes voltes ho remarca el nostre Joan-Carles Martí): la matalafúa. Coneguda també a altres llocs com batafalúa i matafaluga, aixó són simentetes de la planta de l'anís. De tota manera, aquests Congrets d'arredor Sant Vicent, acostumaven a ser una mica més grans i més secs que els d'habitual. De la mateixa manera que les Mones, els Congrets de Matafalúa o de Sant Vicent, només es menjaven els dies de brena, car era "pecat menja-ne fora de Pasqua"
Val a dir que fins fa cinquanta anys al poble hi havia un tipus de pa que s'anomenava Congre. El DCVB, ens diu astò sobre CONGRE: Coca petita, de forma ovalada amb pessiguets damunt, feta d'ous, sucre, oli i matafaluga (Tortosa, Benassal). Com veieu aquesta descripció recorda més aviat al Congret que no pas al Congre, però aquestes varietats i subvarietats no fan més que enriquir el món de la gastronomia catalana, plena de formes locals i arcaismes. Una cosa queda clara, Congres i Congrets han pres el seu nom del Congre, peix, llarguer i arrossegadís que els nostres Santapoleros coneixen tan be. 
Mireu que diu la gent gran en una conversa espontània sobre tot això:  
     "Vo'n recordeu des congres de civà que mos menjavem en oli? Què bons i tendres que                estaven. Ans havien pans, congres i congrets. Es congres eren es barres que diem ara (...) congre li diem entonses a un pa de civà, allargat com una barra, perquè en n'havia un atre pa de civà, reó, que era un panet, que costava més de menjà (...) La primera Pasqua és la des tonyes i mones, i después ve la des Congrets".
Llavoretes de Matalafúa
Durant els anys de 1960 i 70 el popularíssim Congret va haver de competir amb tota una sèrie de productes industrials forànis que venien carregats d'una forta publicitat. Així que als forns vam començar a vore Congrets amb nata, vainilla o xocolate. En el present el Congre, com tots els pans tradicionals, ha desaparegut en favor dels televisius, Xapata, Gallego i altres. Han desparegut, millor dit, els noms, perquè les textures i les formes sempre les hem tingudes aquí. Cada forn del poble coïa d'una forma particular. La gent triava quin li anava millor per al seu paladar i dentadura. Pa xafat en feia el Porrut, Pa d'escorfa grossa, el Califa, Pa bla, "com un bescuit", el fulà, Pa ben cuit "com una estella" el mengà. I que dir dels Congrets? La darrera volta que en vaig demanar un a una geladeria em van donar una cosa que semblava més un xurro que no pas el Congret de tota la vida. M'explicava la geladora que "la gent vol un congret que se parega as fartons, llarg i prim, pa mullà. El Congret de Crevillent no cap en un got de civà" Què hi farem? Ans els tallavem per la meitat i n'eixen dos per a mullar. Bo, gràcies que encara els diuen Congrets, però no s'asemblen ni de lluny. I be, no cal dir quina ha sigut la sort dels Congrets de Matalafúa que hom menjava tal dia com avui. Demaneu-ne al vostre forner.

3 comentaris:

  1. Esta página es muy sorprendente para buscar comidas típicas de Crevillente.

    ResponSuprimeix
  2. Intentem testimoniar el que podem, abans no es perdga tot. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  3. Jo en menjava de petit a l'estiu amb un got gran de beguda de civada

    ResponSuprimeix