Palma de Crevillent

     Diumenge Rams, era de festa gran a Crevillent; i no sols per la celebració cristiana, sinò per que eren dies de cobrar les comandes de palma venudes arreu. La tradicional palma tenia, fins no fa moltes dècades al nostre poble, una destacada repercusió econòmica. Juntament amb Elx i l'horta d'Oriola, erem els grans productors. Les families que la transformaven solien ser els mateixos propietaris dels atapits horts de palmeres que creixien a la Rambla.
 Els Datileros, els Tendres, els Pomares, eren sagues d'elxans establits a Crevillent. Aquí entre nosaltres continuaven les seues velles tradicions, però, cal dir que la palma domèstica ja es troba testimoniada en els nostres documents del segle XVII. Sabem que els elxans van venir a poblar el nostre poble, després de l'expulsio dels moriscos. Potser ells van ser els primers introductors d'aquesta indústria. Val a dir també, que hi hagueren moltes dones que en les cases fabricaven flors de paper o rosetes, antics guarniments de les palmes de Rams; com per exemple, la Tia Maria Guilabert, la Peixa, geladora a Madrid, que en els mesos d'hivern es dedicava a confeccionar-les.

Hort dels Pomares, a la Rambla

La palma, era faena de temporada, s'alternava amb l'estora, la pleita i la filassa. Quan s'acabava el temps de l'estora, els estorés es posaven a fabricar estris de cuina i figures de palma. Avui, però la manufactura les fulles de la palmera només roman a Elx. Els nostres veïns van entendre que preservant els palmerars, viurien la palma i els dàtils, i ara gojen d'un patrimoni botànic i etnogràfic extraordinari. Res d'això es va fer a Crevillent.
 Anselmo Mas, remenbrant l'època gloriosa de la palma, va escriure aquest poema:

                  Era, fa temps, cuantes coses

                 se poïen arreglà

                 en un poquet de cariño

                 y atre poc de voluntat.

                 La família estava tota, 

                 del més xequico al més gran,                      

                 llimpiant palmes y rissant-les

                 apressa, sense parà;

                que ia falten pocs dies

                pa'l dia Dumenge de Rams.

                Des palmetes que se cauen 

                uns es van arreplegant

               y fan cogollos. Palmetes

               pa's que no es volen tan grans.

               Es dones fan es rosetes

               de papé, en colós variats,

              i van adornant es palmes

              i es deixen que és un encant.

              En la tenda ia no caben 

              més palmes, y això que és gran,

              ni en la trastenda, la cova,

              y hasta la cuina han plenat.

              La temporâ de la palma

              és la que més agrâ

              as crevillentins que tenen

              tendes en la capital.

              Estàn molt be es temporaes

              de estorà y desestorà.
              La temporâ de la horxata
              tampoc està res de mal
              perqué, ademés de la fama,
              s'arreplega gitâ.
              I, no olbiem, es disfrassos
             que alquilen en Carnaval!
             Eixes tendetes no paren;
             perqué, quan ha hi poc treball,
             fan bufaós, y estoretes
             de pleita p'anà tirant.

             Però la palma, la palma,

             a tots alegra y agrâ;

             perqué, mentres van rissant-la,

             en cuidaet, en es mans,

             en el cor y el pit se rissa

             una esperança més gran.