6 d’abril de 2012

Divendres de Pa Torrat i Coca

La Setmana Santa crevillentina és coneguda internacionalment. L'extens repertori de processons, la solemnitat, la conservació de tradicions, i especialment els magnífics conjunts escultòrics que aquests dies recorre el seu trencat carreram, l'han fet digna d'aquesta popularitat. En altra ocasió parlarem dels seus passos, de la seua relació amb el patriciat local, del nom amb els que foren batejades pel vulg les obres d'escultors com Riudavets, Flotats, Benlliure, Garcia Talens, Geriqué o Yúdez. Ara, però ens detindrem en la gastronomia pròpia del Divendres Sant crevillentí. Aquesta ve condicionada per la prohibició cristiana de no menjar carn. Avui, la gent o no es gita, o es mou de matinada per anar a sentir les dianes i contemplar les primeres desfilades. Es desdejuna fort, per exemple, amb xocolata i Tonya o Bunyols, i amb això s'aguanta fins l'hora d'esmorsar. La multitud s'aplega al Passeig del Calvari per veure arribar els passos. Quan són tots a dalt d'aquell pla, la gent cercava una taula a les terrasses dels diversos bars i tavernes de la contornada. El menú es, idefugiblement, el Pa Torrat. Mullat d'oli i sal i acompanyat per faves tendres, alls, lletuga, i sobretot, d'abaejo o bacallà. Un bon porró de vi negre fa més digerible l'àpat. Sembla que el costum del pa torrat el van arrelar els portadors -agarraós- voluntaris dels passos. El Pa Torrat i el Vi, era el modest obsequi per realitzar aquesta feixuga faena. 
L'armueso, entre mos i glop, s'allarga fins gairebé l'hora de dinar. Els forns de barri i els domèstics ahir van coure, a més de pa, Coca. Les coques a Crevillent, són presents tot l'any. L'afició per elles només es comparable a la que hi ha cap l'arròs sec, ara dit paella. De coques durant la Setmana Santa se'n mengen de tot tipus, fugint les d'ompliüra. Potser, les més tradicionals són l'austera Coca d'Oli, la Coca de Sardina de Bóta, la Coca d'Ou i Tonyina, la de Pemintó, Tomata i Albergínia, i, sobretot la Coca de Boqueró amb Ceba, autèntica estrella del Divendres Sant. Els crevillentins encara soparan i, a l'endemà dinaran els mateixos plats, restes suculentes del dia anterior. 
La trascendència del Pa Torrat i les Coques ha superat la taula i s'ha fixat a la llengua. A Crevillent diem: El Pa Torrat en el ventre sempre cap, en al·lusió a la seua fàcil digestió. Una de les composicions instrumentals més escoltades avui de les bandes de cornetes del Marxalato i del Pollastre serà també la cèlebre Pa Torrat i Vi, amb que escomencen moltes provessons. En referència a la Coca diem: Nyàs coca!, exclamació taxativa o, S'ha girat la coca, quan han canviat radicalment les circumstàncies de qualsevol situació. 

Cap comentari:

Publica un comentari