L’anglés es per tot arreu, en el comerç, en la música, en
l’art, en la ciència… Ens agrade o no, les coses són així, estem comdemnats a
saber-ne d’anglés. L’anglés és una llengua molt difícil per als qui parlem un
derivat del llatí. Tanmateix, és la llengua germànica més accessible per a
un catalanoparlant, perquè en realitat és molt més propera del que
copsem. Compartim grans similituts de tot tipus que es deurien remarcar a
l’hora d’aprendre aquell idioma, perquè no és el mateix aprendre l’anglés des
de la perspectiva lingüística castellana que des de la catalana.
 |
| A share flag |
A tall
d’exemple, el sistema de les set vocals, és molt semblant a l’anglés. El
català i l’anglés tenen moltes afinitats sonores, tant una com l’altra són
llengues força consonàntiques. Quant a les vocals, veiem com les nostres
obertes les trobem en infinitat de mots anglesos. Per exemple la E oberta
-è-, la pronunciariem en step (graó), stèp, en never (mai),
nève en clever (llest) clève o en every
(cada) èvri. Pel que fa a la O oberta -ò-, la
trobem en mots com coffee (café) còfi, dog
(gos) dòg, god (déu) gòd, body (cos)
bòdi, o shop (botiga) xòp.
Pel que fa a les
consonants, tots els nostres sons són presents a l’anglés. Val a dir que en
aquella llengua la correcta pronunciació consonántica esdevé fonamental en la
parla quotidiana per fer-se entendre. Vetací la nostra J ens
serà molt útil en manta vocabulari: James, enjoy, justice…
La H anglesa no es correspón a la J castellana, com pensem habitualment, sinò en un sò aspirat com el que tenim a les onomatopeies 'ehem!' i
'ahà!'. Vegeu hole (forat) houl, hose (mànega) hòuz. També
la S sonora -s- usada en 'casa', 'ase' o 'rosa' ens servirà per dir
easy (fàcil) isi, també noisy (sorollós) nòisi,
desert (desert) dèsert. Aquest mateix so el trobem en final de
paraula, per exemple cause (causa) còz, phase
(fase) feiz, wise (savi) uaiz. Un altre
avantatge fonètic català aplicable a l'anglés és el so ʃ de
noms com Xixona, Xàtiva, Caixa, que presenten, per exemple she (ella),
shower, fish (peix) o fashion (moda). Una
altra consonant importantíssima és la V -ve-. No és el mateix dir very
(molt) amb una V ben marcada que amb B perquè perquè els
anglòfons podrien entendre berry (mora). Similiars confusions
podrien donar-se en bane (desgràcia) i vane (penell), en bat
(rat penat) i vat (tonell), en beer (cervesa) i veer
(virar), en bale (bala) i veil (vèl). Finalment, el nostre domini
del castellà ens vindrà molt be per fer sonar el grup TH, atés que és
similar a la Z espanyola.
Pel que fa a les construccions verbals, crec que quan més
coneguem l’evolució del català, més fàcil ens serà entendre l’anglés. Per
exemple, caldria dominar a la perfecció els nostres verbs 'ésser' i 'haver',
per entendre part del funcionament dels homòlegs anglesos. En fi, caldria
un treball molt més extens per seguir comparant la gramàtica.
 |
| Procedència del vocabulari anglés |
Un aspecte molt desconegut de l’anglés és que un 60%
del seu vocabulari és d’arrel llatina. És sorprenent comprovar l’enorme
quantitat de mots que etimològicament coincideixen amb el català. Vegeu sinó country
(contrada), sudden (sobtat), brench (branca), taste
(tastar) i centenars més. La majoria són paraules franceses que van entrar en
l’anglés a partir de la invasió normanda de l’any 1066. Heu de saber que
l’anglés va estar en seriós perill d’extinció a la baixa Edad Mitjana per la
descominal influència del francés. Costa de creure veient la tirada que te la
llengua de Shakespeare en l’actualitat.
Per raons culturals o de simple curiositat erudita,
deuriem d’assolir un nivell d’anglés, ni que siga bàsic. Saber anglés en els
nostres dies equival a saber llatí en el segle II, o català en temps del Rei
Pere el del Punyalet. Pot resultar una tasca ímproba, duríssima, com diuen per
ahí, però estudiar qualsevol llengua d’una forma seriosa presenta un esforç
immens, de per vida. No és cap enganyifa, si sabem a que ens enfrontem i
mesurem les nostres exigències i aptituds.
Segurament els més assaonats no l’acabarem de dominar
mai, però tampoc no hem acabat de fer-ho ni amb el francés, ni amb el llatí, ni
amb el grec de la nostra adolescència.
Nota: Tenim grans amics angloparlants
que fan una tasca impagable divulgant les nostres llengua i cultura arreu del
món.
