31 d’octubre del 2013

Vocabulari de Crevillent (11)


AVERTOLAT

[m.]

Que te la cara vermella per efecte de la calor, del treball o de l'exercici físic.


Exemples: - En estiu es xicons tot el dia pel carré. En acabà tornen tots avertolats. 
- Xè, qué vens del bancal, tot avertolat?
- Hui a migdia, la xiqueta venia avertolâ de tanta roba que l'havia posat sa mare.


Nota: Deriva del català medieval "vèrtola". Tot i que el seu sentit originari sembla estar relacionat amb inflamacions puntuals (vid. DCVB) "Avertolat" seria, per extensió, fer-se del color vermell de les vèrtoles.

26 d’octubre del 2013

Vocabulari de Crevillent (10)


XARRÀ
[v. intr. i tr. ]



|| 1. Parlar molt, excessivament o inoportunament
|| 2. Dir, contar per indiscreció o per malícia (una cosa que caldria no manifestar);
|| 3. Murmurar, parlar malament d'algú o d'alguna cosa, manifestant els seus defectes reals o suposats.
|| 4. Parlar 


Locució: Molt de xarrà, però de forment ni un gra, es diu d'algú que amb molta retòrica promet coses que mai no acomplirà. Xarrà pes colzes. Xarrà més que una cotorra: es diu d'algú molt xerraire

En català normatiu s'escriu: "xerrar"

Etimologia: onomatopeia a base d'un radical ʧaɾɾ- o ʧeɾɾ-, que ha donat origen a l'italià ciarlare, cast. charlar, aragonès charrar i altres formes romàniques.

(Acepcions preses del DCVB, totalment d'acord al parlar de Crevillent)



XARRÀ!
[interj.]

Interjecció usada de retruc amb entonació desafiant quan algú manifesta una realització personal exagerada o increible.

Exemples: Algú diu: Està tan bò este arròs que me menjaria la perola entrega; Un altre li retruca reptant-lo: Xarrà!, com dient, endavant, a veure si ets capaç; o, En un braç tinc prou pa puja-me un sac de garrofes as costelles, i un company li replica: Xarrà!




19 d’octubre del 2013

Vocabulari de Crevillent (9)


ESQUÍFO
[fig.]

Remolí, criatura vivaç, espavilada i xerradora.



Exemples: Quin esquífo de xiqueta. Esquifo, esquifet!





Nota: El mot crevillentí esquifo té el mateix sentit que l'esquífot que es pronúncia a altres comarques catalanes (p. e. : Palafrugell) Vid DCVB: "esquif"

12 d’octubre del 2013

Vocabulari de Crevillent (8)




XOLLO
[adj.]

|| 1. Xiquet pelat de cap; esquilat.
|| 2El cap pelat arràn


Exemples: 1. Ai, quin xollo més fadrí. 2. Quin xollo t'han deixat!


Costumari crevillentí: Els més menuts solien cantar al xiquet que s'acabava de xollar: Xollo, pelat, pareixes un gat en quatre mamelles i el rabo estufat. 


Nota: Xollo, és sens dubte, un diminitiu local del mot  català "xoll". Normalment i defugint l'àmbit de l'escola i el joc, s'utilitza amb to afectiu. 

5 d’octubre del 2013

Vocabulari de Crevillent (7)


XOLLÀ
[v. tr.]

Tallar el pèl, en general, i en particular tallar-lo arràn.
Xollant-se a cal Barbé

Exemples: Vaig anà a Cal Martí a Xolla-me. Qui t'ha xollat tan curt?. A quina barberia has anat a xolla-te?

Locucions: A fulà li queen dos xollaes, hom diu aquesta frase o altres semblants per referir-se a algú que li queda poca vida. 

Costumari crevillentí: Després de xollar-se, és habitual que algú conegut vinga a fer-te una bescollada, tot dient: Qui se xolla s'estrena! El xollat retrucava: i el que no se la carrega! tornant-li el cop. 
Qui se xolla s'estrena...

En català normatiu s'escriu: xollar

Nota: Xollà s'aplica més aviat als homes, no pas a les dones i animals. En aquest darrer cas hom diu esquilà.
Pelar és paraula coneguda, però gens utilitzada a Crevillent. Hom va a cal barbé a xolla-se, no pas a pelar-se.
Xollat és també malnom. Hi ha una empresa sabatera que es diu Vulchollat, en referència a l'amo. 

27 de setembre del 2013

Un carrer per a Engalière, o millor una Plaça


M. Engalière (1824-1857)
Si algú s’ha guanyat amb escreix el reconeixement de Crevillent, eixe és el pintor Màrius Engalière. Nascut a Marsella l’any 1824, Engaliére era un perfecte desconegut entre nosaltres. Va ser arràn de la difusió feta per Cayetano Mas en 2002 de dues pintures sobre Crevillent que l’artista va popularitzar-se en el ambients culturals del poble. 
De llavors ençà encara s’han descobert un parell més d’obres que tenien com protagonista el nostre poble. Engalière, des de fora, sembla el perfecte artista romàntic. Un home del seu temps, interessat en el mon oriental, en la plasmació d’escenes de treball i feines quotidianes, en els paisatges ferestecs i en la llum mediterrània. Per a mi, que  sóc un profà, va ser un impresionista –avant la lettre-.  
Vista del Castell de Crevillent, des del Carrer Ribera
Engalière va morir prematurament d’una trombosi en 1857 a l’edat de 33 anys. Estic convençut que si haguera tingut major longevitat hauria ingressat en el selecte club dels pintors francesos del segon terç del segle XIX. Engalière comença ara a ser reconegut pels seus paisans, però encara no ha trobat un lloc ni tan sols en la internacional Wiquipedia. 
Fàbrica d'estores, probablement prop de la Rambla
Sospite amb la seua marxa sobtada van romandre moltes obres seues inacabades, perdudes, arraconades en el seu estudi. És per això que ara trobem incoherències en els catàlegs i en el títols, com per exemple, en la que es veuen inconfusibles els nostres tallats del Castell Vell i al títol figura “Paysage provençal”.
Porta de la Vila i Castell. Ara Carrer Blaco Ibàñez 

Engalière va viure una temporadeta a Crevillent en 1853. D'aquella estada ens ha llegat images precioses, inimaginables, històriques, d’un valor immens per a qualsevol amant de la historia local i també de l'art. Ningú no hauria imaginat unes estampes tan belles com les que va plasmar: homens amb saragüeis, dones amb mantilla, palmerars aràbics, monuments medievals, cases barroques, fabriques tradicionals… Quin privilegi tenim gràcies a Engalière.

El nostre ajuntament obraria amb justícia si nomenara fill adoptiu a Màrius Engalière, i, els nostres governants li buscaren un carrer o una plaça on col·locar el seu nom. 


Darrera pintura descoberta. Tallats del Castell Vell.
PS.: Si em permeteu, aquest espai deuria emmarcar-se en algún dels llocs que ell va pintar, com per exemple la Rambla.
                                                                                                                          

24 de setembre del 2013

Vocabulari de Crevillent (6)


ROVINYAT
[adj, part. pass. de rovinyar]

Adjectiu qualificatiu utilitzat en to despectiu per referir-se a una persona escarransida, migrada, en especial a xiquets i adolescents.





Exemples: Un manyaco rovinyat va vení l'atre dia a vore si voliem comprar-li ous. Es fills de la Vicenta, en tot lo rovinyats que són, mengen com una llima.