Vocabulari de Crevillent (7)

XOLLÀ

[v. tr.]

Tallar el pèl, en general, i en particular tallar-lo arràn.

Xollant-se a cal Barbé

Exemples: Vaig anà a Cal Martí a Xolla-me. Qui t'ha xollat tan curt?. A quina barberia has anat a xolla-te?

Locucions: A fulà li queen dos xollaes, hom diu aquesta frase o altres semblants per referir-se a algú que li queda poca vida. 

Costumari crevillentí: Després de xollar-se, és habitual que algú conegut vinga a fer-te una bescollada, tot dient: Qui se xolla s'estrena! El xollat retrucava: i el que no se la carrega! tornant-li el cop. 

Qui se xolla s'estrena...

En català normatiu s'escriu: xollar

Nota: Xollà s'aplica més aviat als homes, no pas a les dones i animals. En aquest darrer cas hom diu esquilà.

Pelar és paraula coneguda, però gens utilitzada a Crevillent. Hom va a cal barbé a xolla-se, no pas a pelar-se.

Xollat és també malnom. Hi ha una empresa sabatera que es diu Vulchollat, en referència a l'amo.