Els fogarils de les cases modestes, abans del gas i l’electricitat, s’alimentaven amb llenya. Com
que el nostre mai ha estat un país arbrat, els seus naturals han cuinat amb tot
allò que es podia cremar, especialment llenya dels arbustos espontanis. Però de llenya ni ha de moltes clases, cada una amb les seues propietats
i qualitats, tan diferents i diverses que podriem fer una tesi doctoral. La
llenya era recollida pels “Llenyeros” i era venuda en dinades a un preu
relativament assequible. Les estelles i l’escàs carbó eren productes cars i a
les llars només es feien servir puntualment.
Veiem que diuen dues dones que van viure l’era de la
Llenya.
 |
| Estelles d'olivera |
 |
| Matablanca |
Per la seua part, Carme Menargues diu: “En ma casa, la
Venta Alta, que era tenda i taverna, veniem es dinaes en 1.943 a 10 cèntims i el carbó i estelles a 1 quinzet el
quilo. Un bon feix de llenya costava 10 pessetes. El carbó l’esguitaven per la nit pa que no se secara. Es llenyeros eren
es que la feen en la serra. En havien molts en eixa època. El Pepico el Albaterano anava carregat en unes feixarraes que no se’l veía. La llenya de matablanca pa cuinà era la milló. Tots en demanaven. La gent volia dinaes de matablanca pas fogarils, dien que era la milló llenya pa cuinà. El
gentiscle i la carrasca la venien es llenyeros pas forns. El
armelé pa la fornala va molt be pa que estiga calenta la casa, però es brases no són bones pa rostí: quan li
cau el greix de la carn fa una fumaera de por i va apagant-se poc a poc. El garrofé va milló. La
palma i els cascabots fan bona flama, viva i forta, pa fe la perola, que se fa
en poc de temps… però és un foc que s’acaba prompte. Es sarments també són llenya de primera,
però per aquí n’havia poca perquè no havia molt de raïm”.
 |
| El Perea fent llenya de sosa |
A
Crevillent encara es cuina molt amb llenya, especialment els caps de setmana a les “canyaes” o xalets per fer la perola o per rostir carn. I les dones i
hòmens continuen cremant soses, matablanca, cascabots… Per evitar
despullar la terra de mates, els “llenyeros” actuals retallen racionalment algunes de
les branques dels arbustos i deixen les arraïls tranquil·les, amb capacitat per
reviscolar.
