14 d’abril de 2014

Llenya, estelles i carbó


Els fogarils de les cases modestes, abans del gas i l’electricitat, s’alimentaven amb llenya. Com que el nostre mai ha estat un país arbrat, els seus naturals han cuinat amb tot allò que es podia cremar, especialment llenya dels arbustos espontanis. Però de llenya ni ha de moltes clases, cada una amb les seues propietats i qualitats, tan diferents i diverses que podriem fer una tesi doctoral. La llenya era recollida pels “Llenyeros” i era venuda en dinades a un preu relativament assequible. Les estelles i l’escàs carbó eren productes cars i a les llars només es feien servir puntualment.
Veiem que diuen dues dones que van viure l’era de la Llenya.
Estelles d'olivera
        Segons Carme Giménez: “...La Barrella és molt bona de cremà. Fa un foc molt bo, no fa fum i dona alguna brasa. Es soses fan bon foc, pero deseguía se tornen cendra. L’escobella és llenya. La fumarola, fuma la menjà, no és bona, pa encendre una foguera bona, com es botges que són mates.
Matablanca
      En acabà la guerra, tots a fe llenya a la serra! Si no havera segut per la serra, mos havien mort de fam. Ma mare portava tots es dies un cabàs de fatxos pa encendre el foc… Denans el foc estava encés tot el dia. Tenies que anà acandilant la foguera pa que no s’apagara. Io posava una carbonâ i damunt cendra, i allò aguantava tot el dia, hasta que tornava de treballà. La llenya des dinaes era de tomello fí, romé, pebrella, cantaueso, de matablanca… Mosatros feeem es dinaes en tot allò que trobavem per la serra. Es estelles es compravem en ca la Tia Quartilla, o en ca la Ratona, que venien vi de collité. Tots es llauraós que venien vi, estellaven es arbres i venien es estelles. Es estelles eren pa fe putxero, arròs caldós, gentilles, granyons. Es dinaes eren pa encendre el foc, pa encalidà es estelles. Es estelles eren pa calentamos en la fornala. Enceniem la fornala i posavem a bollí moniatos i allí mos apunxonavem tots a la bora. El carbó era més car. El venien uns de Vallâ que se van establí en el poble”.
           Per la seua part, Carme Menargues diu: “En ma casa, la Venta Alta, que era tenda i taverna, veniem es dinaes en 1.943 a 10 cèntims i el carbó i estelles a 1 quinzet el quilo. Un bon feix de llenya costava 10 pessetes. El carbó l’esguitaven per la nit pa que no se secara. Es llenyeros eren es que la feen en la serra. En havien molts en eixa època. El Pepico el Albaterano anava carregat en unes feixarraes que no se’l veía. La llenya de matablanca pa cuinà era la milló. Tots en demanaven. La gent volia dinaes de matablanca pas fogarils, dien que era la milló llenya pa cuinà. El gentiscle i la carrasca la venien es llenyeros pas forns. El armelé pa la fornala va molt be pa que estiga calenta la casa, però es brases no són bones pa rostí: quan li cau el greix de la carn fa una fumaera de por i va apagant-se poc a poc. El garrofé va milló. La palma i els cascabots fan bona flama, viva i forta, pa fe la perola, que se fa en poc de temps… però és un foc que s’acaba prompte. Es sarments també són llenya de primera, però per aquí n’havia poca perquè no havia molt de raïm”.
El Perea fent llenya de sosa
         A Crevillent encara es cuina molt amb llenya, especialment els caps de setmana a les “canyaes” o xalets per fer la perola o per rostir carn. I les dones i hòmens continuen cremant soses, matablanca, cascabots… Per evitar despullar la terra de mates, els “llenyeros” actuals retallen racionalment algunes de les branques dels arbustos i deixen les arraïls tranquil·les, amb capacitat per reviscolar.



2 comentaris:

  1. Excel·lent article, Josep. M'he permés recomanar-ho a

    https://www.facebook.com/pages/Etnobot%C3%A0nica-Lucentina-i-m%C3%A9s-senyora-i-m%C3%A9s/333025360132175?ref=hl

    I també de fer unes propostes de relació entre els fitònims que tan encertadament reculls i els noms botànics corresponents.
    Com veuràs, n'hi ha alguns que no aconsegueix identificar.
    Si en tingueres alguna foto, o la solució als interrogants, ens vindria molt bé.

    * barrella ¿? potser Halogeton sativus
    * soses Suaeda fruticosa (= S. vera), i altres de semblants
    * escobella Salsola genistoides
    * fumarola ¿?
    * botges mates baixes, llenyoses; en alguns llocs botja = timó
    * tomello fi ¿? potser Thymus vulgaris
    * romé Rosmarinus officinalis
    * pebrella ¿? homonímia amb Thymus piperella, que no s'hi fa
    * cantaueso Thymus moroderi
    * matablanca ¿? potser Anthyllis sp
    * gentilles Lens culinaris
    * granyons ¿?
    * gentiscle Pistacia lentiscus
    * carrasca Quercus coccifera
    * armelé Prunus dulcis
    * garrofé Ceratonia siliqua
    * palma Phoenix dactylifera (el cascabot correspon al pecíol)
    * sarment Vitis vinifera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salut Daniel i gràcies.
      Aquestes transcripcions van ser preses de diverses converses. Són frases curtes, reflexives i gens elaborades de persones octogenàries. Com que són mare i tia meues, crec que puc respondre els noms dubtosos.

      Barrella: Halogeton sativus.
      Soses: a Crevillent quan hom parla de soses hom parla de Sosa verticillata que es per tot arreu, al voltant de les zones habitades, especialment dels barris de coves.
      Escobella: Salsola genistoides
      Fumarola: Helichrysium stoechas. També he sentit que es diu Fumera i Fumerol. Hi ha un excel·lent article de l'amic Vicent Josep Pérez i Navarro que parla dels noms de les plantes a Crevillent: "La formació d'un lèxic especialitzat en terra de frontera: El cas dela fitonímia de Crevillent".
      Botja: normalment al barri de la Salut s'aplicava al conjunt, a les grans mates espontànies properes al poble. A ma casa li ho deien tambe a la Salsola Kali.
      Pebrella. Aquí hi ha un error meu, en realitat deuria escriure Pebrerella que es Satureia obovata.
      Granyons: és el nom que a Crevillent te el blat picat. vid DCVB
      Carrasca: Nom genèric de Quercus ilex i Quercus coccifera, per be que la gent gran a l'alzina li diu Carrasca bellotera o senzillament Abellotera.
      Palma: tota la palma de totes les palmeres presents a Crevillent, especialment la dactylifera.
      Salut.

      Elimina