La
diada de Sant Blai, sempre ha estat una efemèride discreta a Crevillent.
Tanmateix el venerable Bisbe és evocat diariament quan algú tus o se li atravessa
la menjada en la gargamella: “Sant Blai, Sant Blai, per darrere i per davant”.
Amb aquesta oració acompanyada d’uns colpets a l’esquena de l’afectat, hom
conjura la malaltia i les complicacions del coll i la gola. Advocat com és
d’aquests mals, Sant Blai té a Crevillent un producte que s’administrava
miqueta a miqueta, com un remei durant tot l'hivern, és el Pasamblai. El Pasamblai en els nostres
dies sol ser una tonya, això sí, “beneia” el 3 de febrer. Però en èpoques més reculades
acostumaven a ser pans de farina de civada amb una creu marcada amb els dits, o
fins i tot, coques. El pa o la tonya, s’ha
de menjar a “repixcos”, s’ha de tallar amb els dits, “sinse gavinyet”. Un
consell de la gent gran per als que no han pogut anar o ningú els ha dut el
Pasamblai de l’església:
“Si vols que se te cure la gola i no
tens un Pasamblai beneit, te compres una Tonya, agarres un bocinet i ans de menja-te-lo reses
un padrenuestro i fa el mateix efecte”.
Vedat. Glotis, extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta (DCVB). 
