23 de març del 2014

Vocabulari de Crevillent (25)

VEAT
[m.]


Vedat. Glotis, extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta (DCVB). 



Exemples: "Dinant, me se va clavà una molla en el veat i casi me muic". "Ai, io pensava que me afuegava, se me va queà menjà en el veat, i no poïa ni respirà"

Nota: Quan a algú se li fica quelcom en el vedat, a Crevillent, per a llevar-li-ho se li sol fer palmades a l'esquena dient: "Sant Blai, Sant Blai, per darrere i per davant"

16 de març del 2014

Vocabulari de Crevillent (24)

APONÀ
[v. refl.]


Llegint aponat

Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toqui en terra o s'hi faci prop (deficin. DCVB)


Exemples: "Tun tio a poqueta-i-nit se'n pujava dalt d'aquell cantal, i allí aponat se posava a vore es conills" "Ahí està aponat al sol!" Es lloques estan totes aponaes". 


Nota: derivat de pondre, amb canvi de conjugació.

7 de març del 2014

Vocabulari de Crevillent (23)

1. CUCÀ
 [v. intr. o refl.]

Criar cucs, omplir-se de cucs o corca un fruit, un aliment o la dentadura.
Boca cucâ


Exemples: "Es mançanes s'han llançat a pedre, totes cucaes", "Si seguixes menjant goles se te cucaran tots es quixals i es dents".


2. CUCÀ
 [v. tr.]

Aclucar. Cuclar. Tancar els ulls. Especialment tancar-ne un per fer un senyal de complicitat. És equivalent a "picar l'ull".
Cucant l'ull










Exemple: "El xicon li va cucà el ull a la seua parella". "El Toni no parava de cuca-li el ull al d'enfront juant al truc". "En una cucaeta li va di lo que volia". 

1 de març del 2014

Vocabulari de Crevillent (22)

REVENCILLÂ
[f.]

Revinglada. Dolor intens i sobtat que recorre de forma intermitent o espasmòdica un sector intern dels òrgans, músculs o ossos i que provoca contorsions.


Exemple: "Tinc unes revencillaes en el ventre, que me quee amarga". "Câ revencillâ que me pegava en el costat me deixava doblâ".

21 de febrer del 2014

Vocabulari de Crevillent (21)

VINÇÓ
[m.]


Fibló, agulló d'insecte o mossegada d'altra bestiola.


Exemple: "Incâ tinc el vinçó de l'abella que me va picà l'atre dia fincat al muscle"





Nota: Epèntesi de "fiçó" amb confusió de "f" per "v".

14 de febrer del 2014

Vocabulari de Crevillent (20)

TOSCA
[f.]

|| 1. Substància calcària, resultat de la dissolució i descomposició del carbonat de calç dins les aigües que contenen anhídrid carbònic, i que es diposita i resta adherida a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les dites aigües estan en contacte.
Tosca als genolls
|| 2. Pedra volcànica esponjosa molt lleugera que s'usava per escurar les olles, paelles, etc. També es diu de les roques travertíniques que s'utilitzaven per a fer arcades, ja que eren fàcils de tallar i no pesaven gens.

|| 3. Crosta calcària que es desenvolupa en els terrenys argilosos quaternaris semiàrids.
Tosca formant un marge
|| 4. Crosta seca de brutícia i pell morta que apareix principalment en colzes, genolls, garrons i talons.
|| 5. Substància calcària que s'incrusta a l'esmalt de les dents



Exemples: 1. A vore qui escura la séquia: està plena-i-tosca. 2. En es castells se veuen moltes voltes fetes de tosca. 3. Es cases de Carrús, aquí n'Elx, estan totes fetes de tosca. 4. Vas tot brut i ple de tosca en es genolls i en es colzes: ves a llava-te! 5. Xe, fea por câ volta que obria la boca de tanta tosca que tenia en es dents.
Nota: La tosca forma part dels materials del secà crevillentí. La tosca es trinxava amb grans relles, perpals i malls, i els blocs extrets s'apilaven a les vores dels bancals. Amb pedres de tosca s'han construit cases als camps, conilleres i xosses de pedra seca.

3 de febrer del 2014

El Pasamblai


         La diada de Sant Blai, sempre ha estat una efemèride discreta a Crevillent. Tanmateix el venerable Bisbe és evocat diariament quan algú tus o se li atravessa la menjada en la gargamella: “Sant Blai, Sant Blai, per darrere i per davant”. Amb aquesta oració acompanyada d’uns colpets a l’esquena de l’afectat, hom conjura la malaltia i les complicacions del coll i la gola. Advocat com és d’aquests mals, Sant Blai té a Crevillent un producte que s’administrava miqueta a miqueta, com un remei durant tot l'hivern, és el Pasamblai. El Pasamblai en els nostres dies sol ser una tonya, això sí, “beneia” el 3 de febrer. Però en èpoques més reculades acostumaven a ser pans de farina de civada amb una creu marcada amb els dits, o fins i tot, coques. El pa o la tonya, s’ha de menjar a “repixcos”, s’ha de tallar amb els dits, “sinse gavinyet”. Un consell de la gent gran per als que no han pogut anar o ningú els ha dut el Pasamblai de l’església:
  “Si vols que se te cure la gola i no tens un Pasamblai beneit, te compres una Tonya, agarres un bocinet i ans de menja-te-lo reses un padrenuestro i fa el mateix efecte”.