4 de desembre del 2012

Un grapat, un braçat i atres coses que se pareixen


Grapat, Manat o Manoll
La gent gran de Crevillent acostuma a parlar el valencià amb propietat portentosa. La llengua del nostres pares i avis és més rica que del pensem, i és particularment excel·lent en els àmbits tradicionals. Sempre m'ha cridat l'atenció un repertori de paraules que expressen conceptes de conjunt i col·lecció, com per exemple garba, gavella, feix, i altres. Són mots en desús pel que fa a les seues accepccions més genuines, perquè estàn vinculats a pagés i ja sabem com de decrèpit es troba el camp. Els que som profans, a voltes usem alguns d'aquests vocables com sinònims uns dels altres, quan en realitat cada un d'ells te un significat molt concret.
         A tall d'exemple, els llauraós antius del poble, aquells que van creixtre entre el forment, la civâ, el margall i l'albelatge, sempre han filat prim en el vocabulari de les seues faenes. En termes cerealístics, tenen una unitat bàsica: el Brí. A partir del brí, del brinet -que podria equivaldre a una simple espiga o tija de qualsevol planta- van construint un sistema agrupatiu basat i derivat de certes parts del cos humà, del valor impositiu o monetari, i també de les eines, com ara veurem. Al brí li seguiria el Grapat, que és tot allò que els cap dins la ma o grapa. Quan es refereixen a la quantitat de vegetals que la ma es capaç de subjectar o transportar parlen de Manat, Manada   -Manâ-, o Manoll. Una variant específica de tots aquests seria la Falcada -Falcâ- que significa el grup d'espigues que el segador subjecta amb la ma contrària a la que porta la falç. Després vindria el Braçat, que és el conjunt que hom pot estrényer amb un bras. A Crevillent es emprat quan hom sega, talla o arrenca tota mena de cereals, herba o brossa per a donar als animals, o per encendre el foc. Al braçat seguiria en termes de quantitat i ordre, la Gavella, construida de grapats i braçats. 
Pagés com lliga la Garba
Les gavelles correctament aparellades formarien la Garba. La garba és diferent en tamany i nombre de gavelles segons les regions. Per les nostres contornades acostumen a contenir-ne dues. Les garbes ordenades formen la Garbera i aquestes ben classificades i posades formant figures geomètriques porten el nom de Pila. 
Garbera de gavelles de forment
Seguint amb els vegetals ben disposats, si parlàrem de llenya, de menor a major, hauriem de referir-nos a un Ram, o fins i tot, un Ramell, quan és un grapat de llenya prima. Altrament, diem Ramulla als rams barrejats de fulles i brinets o tiges. Més considerable, uniformement tallada i lligada seria la Dinada o Dinâ, que és com si diguerem una ració de llenya menuda. El mot deriva de 'diner' i va ser molt popular a Crevillent, perquè constituia la materia primera dels fogarils casolans. Era venuda en detall en carboneries, tavernes i tendes, i normalment era feta de llenya de mata blanca, espins, llentiscle, garrofer, etc. Per fi, un conjunt de dinades feien un Feix.
Dinaes de llenya

         Quan el forment, la civâ, l'herba o la llenya (o qualsevol altre) es desordena, els conjunts són dits Bolics, Pilots, Muntons, o la Rebolica, que seria l'estadi final de la confusió, en definitiva el caos. 

9 comentaris:

  1. Amic del peu de la serra:

    Ma muller llauradora de defora està d'acord amb tu! Ara nosaltres a la "ramulla" li diem "remulla" però és que fem això sempre. A la partida d'Asprella li diem "Esprella"... Pensa que si el Camp de Crevillent és residual -i què heu plantat per allà?- el Camp d'Elx encara resisteix. De fet, amb la crisi moltes tafulles de guaret tornen a estar productives! Quin remei! Mon cunyat i uns altres s'han posat a establir terra de nou perquè es quedaren desocupats... Ja saps: "el qui no té faena, se'n busca!"

    Ara, d'oblides del "fatxo" un grapat molt menut que cap en la mà i que aprofita per encendre el foc, a tall d'exemple. A Elx tenim un carrer Fatxo al costat de Santa Maria i jo sé molt bé perquè se li diu així!

    Ara, et faig un preguntat. És allò del pareixtre i del semblar. Al Camp d'Elx diem, més aïna "me sembla" que no "me pareix". No dic que no se senta l'intrús però a mi em fa un poc d'agonia! Jo ja sé que el "pareixtre" s'estén com la grama èrò jo hauria dit al teu enunviat: "i a(l)tres coses que se semblen".

    Podries fer averiguacionetes i informar-me si aquest "pareixtre" és més cosa de joves que de vells allà al peu de la serra? De fet, quan un té allò que els catalans diuen "una retirada" a un altre nosaltres diem que té "una ressemblança"....

    Ja em faràs arribar noves.

    D'altra banda envia'm un correu electrònic perquè l'amic Daniel Climent, del Campello, vol fer-te uns preguntats sobre les bogetes de la serra perquè té uns ductes que diem per aquí, perdó uns dubtes...

    ResponElimina
  2. Car JOan-Carles: els d'Elx sempre heu tingut fama de guanyar-vos be les garrofes. Segur que el Camp se'n sortirà. Sobre "fatxo", la veritat és que el tenia escrit, però el tema és feia inacabable i havia de tallar per alguna part. Hi ha més paraules que expressen conjunt, i no et dic res de frases fetes, setències, i refranys. Pel que fa a semblar, la veritat és que a Crevillent no deixa de ser una relíquia. Els antius ho deien, però dels grans d'ara, jo només ho he sentit a casa, en frases com: "Me sembla que eixa xicona no hu farà", mai per referir-se a persones o coses. Cosa semblant vaig sentir a l'Horta d'Oriola: "me siembla a mi..." "Paréixtre" és molt comú. Però mira la llengua la fem entre tots: els d'aquí diem "astò" i els d'allà diuen "allò atre". La nostra petita demarcació és riquíssima en vocables i varietats, especialment medievals. Trobes veritables joies en un contornâ de 20 km. Encara hi ha gent a Crevillent que diu "manco", i per cert que un amic comú em va comunicar que a Matola diuen "mens" en comptes de "menys". "Mens", apareix, ni més ni mens que al Llibre dels Feyts!
    Visca el Camp d'Elx.

    ResponElimina
    Respostes
    1. PS. "Ressemblança és una paraula meravellosa" Per a que després ens diguen per parlem "valencià alacantí"

      Elimina
  3. Amic Menargues:

    Al magnífic setmanari escrit en llengua elxana, El Bou, de 1885, "menys" apareix sovint, de vegades escrit com "menchs" ..

    Això ho he sentit jo en boca de persones grans. Quan era jove -ja no ho som- ho sentia molt perquè era cosa de la generació dels meus pares i dels meus avis: tant del poble com de defora... És com allò dels vells que et contestaven "són dos quarts pa les nou" quan, diuen a València, que això no ha sigut valencià mai...

    Aquí es parlava en quarts també. Fixa't si la cosa és així que Vicent Calendura i Miquel Calendureta marquen les hores i els quarts a la "Plaça i Baix" des de fa segles...

    Ma sogra, ma muller i ma filla (tres generacions) diuen "semblar" gairebé sempre. És la forma més usual en el meu entorn familiar i mon pare (morí fa un parell de mesos) em digué que m'havia allaurat el dia que em sentí dir: "sí és que aní a la Baia i no ho trobí". Això també es perd però a ma casa no...

    Ja sé que els de Crevillent ho feu tot en perifràstic, com els santapolers i molta gent, més o menys jove, dElx poble, llevat d'alguna frase feta!

    Bé com em parles de Matola et regalaré uns versets ancestrals: "En la mar se cria el peix/ i en l'albufera les foges/ i en roal de Matola/ se crien les xiques roges! (

    L'Albufera d'Elx, el seu nom històric que sentiràs encara molt en boca de llauraodrs, arribava com ben saps, al peu de la serra de Crevillent! Fixa't si és així que ma sogra quan veu algun mascle un tant trabucà i de poc fiar diu sempre: "eixe és un pardal de l'albufera!"

    I a València creuen que tenen l'única albufera del país. Aquí, l'albufera és la nostra i l'Horta, de tota ma vida, és la d'Oriola... Anem fent!

    Valencià alacantí? No em faces riure! Se li'n pot dir "valencià extremomeridional". Ara, Muntaner ho tenia clar i jo també: parlem "lo pus bell catalanesc del món!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xics, sóc el Lluís Polo, la veritat és que m'ho passe d'allò més bé llegint les vostres aportacions. Com que vaig eixir de Crevillent als dihuit anys i he estat vivint al llarg i ample del nostre domini lingüístic, ja no sé ben bé si semblar ho he arribat a sentir al meu poble o ho he incorporat més tard.De les mesures que ixen a l'article, les que no coneixia eren la falcâ i la dinâ. Pel que fa al bri, sempre l'havia sentit aplicat al safra --els estams de la flor-- i a bocins minúsculs de palla.

      M'ha deixat ben parat la darrera intervenció del Joan Carles pel que fa als quarts --coneixia el tres quarts pa... que correspon a i 45 minuts-- no sabia que s'usés els dos quarts a Elx. També recorde que era molt comuna l'expressió "manquen X minuts pa..." hui ja en desús.

      Finalment, tinc penjat a casa la reproducció d'un mapa del sXVI de l'extingit Regne de València on s'hi veu clarament tot el seguit d'albuferes que hi havia entre les boques del Vinalopó i el Segura. Ah! Quan em pregunten d'on sóc --el meu accent els torba-- sovint conteste "naixcut en Crevillent, criat el l'Horta --cosa que no és veritat--casat en una xica torta --això tampoc no és veritat. I tot seguit aclarisc "per a mi l'Horta sempre ha segut la d'Oriola."

      Elimina
  4. Amic Lluís Polo; els pots afegir que Puçol està al Camp d'Elx i no a l'Horta de València! O a tots dos llocs si es posen molt tracamandanosos... Mon sogre, mort al segle XXI, fa dos anys, contava que ell "havia establit terres en l'Albufera"... En acabant la guerra es plantà arròs en l'Albufera d'Elx en uns anys de molta pluja! I amb això es referia a les tafulles que tenia al Salobre baix de la Vereda Cendres... El Vinalopó i el Segura no tenen "boca" tros de suro! (perdone osté!) tenen "gola"... És que el que safrà s'ha dit sempre "safrà en bri" i l'altre "safrà en pols" quan xafes el bri... Em fas pensar que dec ser un fòssil; jo dient-li a tothom! "falten cinc minuts pa les cinc" (la cosa de "mancar" l'aprenguí endemprés as llibres!) Bé no del tot perquè tenim la dita llauradora "al qui manc!" en el sentit de "i a qui no!" Dius tu: "m'agradaria guanyaria la loteria" i dió (dic jo!) "al qui manc!" (a qui no li agradaria que li'n faltara!) També els has de dir als teus amigatxos de la banda i València que la Marina està entre Santa Pola i Guardamar i que està tota en alt perquè la baixura és una altra cosa! Bona nit cresol que la llum s'apaga!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc el Lluís Polo, una altra vegada. Bé Joan-Carles, em sap greu, però l'accepció 4.2 del diccionari de l'IEC parla explicitament de la boca d' un riu, tot referint-se a l'embocadura; mentre que per gola entén 2.1 "pas estret d'entrada a certs indrets" per exemple un riu, o bé 2.2 "paratge de molta profunditat en el curs d'un riu". Recorde haver travessat el Segura a l'embocadura de Guardamar fent peu i sense nedar gens --per tant profund no ho era-- però sí que n'era, d'estret: si tradicionalment se li ha dit gola o no, ho desconeixia. Pel que fa al Vinalopó; francament desconec on desemboca. Del Pinet o la Marina estant les excursions acostumaven a arribar fins al Mollet... i tenia la sensació que un riu amb tan poc cabal acabava perdent-se entre les salines. Em sembla que mereix una excursió. Salut!

      Elimina
  5. Xe Lluís es diu "gola" perquè s'ha dit "gola" de tota la vida. Que el riu el tinguen ara retingut per Múrcia quina culpa deuen tenir els pobres guardamarencs. De fet, sóc membre de l'Associació Cultural La Gola de Guardamar.. No ho diuen d'una altra manera. T'ho dic jo que treballe per allà.

    La Gola del Vinalopó acaba ara en una séquia però n'hi ha un eixior (eixidor) prop de les salines de Bonmatí. Ara el Diccionari Català-Valencià-Balear, gran ferramenta online, ens informa que els d'Elx i Guardamar tenim raó! ;-) De fet, els del DCVB diuen que en castellà es diu "boca, embocadura"...

    Per cert, com que sé que us agraden les dites ancestrals els d'Elx quan la nit està fosca, molt fosca diem:

    "això està més escur que una gola i llop!"

    És un altre tipus de gola!

    3. Obertura i passatge d'entrada; cast. boca, embocadura. «La gola del port»; «la gola d'un riu»; «la gola d'un pou», «d'una séquia», etc. Uench-nos el uent qui exia per la gola dell port e feu-nos calar per força, Jaume I, Cròn. 489. Per rahó de una porta de fust que yo he fet per a la gola de la açarp de la Reyna, doc. a. 1467 (Arx. Gral. R. Val.). Les goles de l'avench m'estremordian, Collell Flor. 10. Mentrestant, per la gola fosca de la finestra seguien entrant els planys adolorits, Víct. Cat., Ombr. 14. S'allargava fins a sa gola més fonda de s'infern, Ruyra Parada 43. Especialment: a) Extremitat d'una sèquia mare que desemboca a la mar (Castelló de la Plana).—b) Sèquia que recull aigua sobrera i se l'enduu a una altra banda (Pego).—c) Endinsada o paratge de molta profunditat en el curs d'un riu (Pobla de L., Solsona).—d) Obertura d'un art de pescar, per on el peix hi entra (Costa de Llevant).

    Mireu us regale aquestes imatges tan boniques:

    Ruta gola del Vinalopó

    http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2648907

    Gota de Guardamar

    http://www.comunitatvalenciana.com/municipio/costa-blanca-guardamar-segura-0

    Salut mestres! Entre tots ho farem tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan Carles, el DCVB us dóna la raó als d'Elx i Guardamar i també us la dóna el diccionari del'IEC; el que passa és que la versió on line de l'IEC també admet "boca" com a bona; personalment, sabent-ho ara, faré ús de "gola" per aquest tipus d'embocadura.

      Lluís Polo

      Elimina