28 de desembre de 2012

Conte de Nâl, o Es Pilotes de Sansó


"Era fa temps que a un filaó des coves de Llorens es lladres li van prendre es cordellets que tenia preparats pa vendre. -Què farem ara, va dí la seua mullé? Venen es festes de Nâl i només tenim un pilotet de carn i uns ous… Mos tocarà fé dijuni obligat. Es quatre manyacos i es quatre nebots més que vivien recollits en aquell llogar, escoltaven es grans i se miraven es uns as atres en ulls amoinats.
Arriba la nit més sagrâ i familiar i la dona del filaó en buidà una vedrioleta que tenia en un amagatall li diu a sa filla mitjana: -Carmeta, nyàs unes gitaes i compra una barreta pa sopà. No te torbes i torna enjorn!
És poqueta-i-nit i tot està tancat ia pel dia que és. El cel apareix llaganyós. Fa fret, i a voltes cau un arruixonet. La Carmeta vinga roâ i no troba pa. A l’arremat se’n va al Carré la Séquia, ahon para el forn del Mestre-la-música. -La Doloretes que és tan negocianta tindrà ubert incà, va pensà. I així va sé. -Bona nit. -Bona nit, què vols xiqueta? -Mire que voldria una barreta de dos quinzets pa sopà… La dona mira, escorcolla el armariet, i no troba res i li diu: -Pos no tinc ni un rosegó-i-pà. Me queava un congre de civà i acaba de lleva-se-lo el veí. Vaig a vore si en la buega… Passen uns moments i de l'alcavó de baix puja un pa d’a quilo gran con una roa de filàTota avertolâ, l'agüela li conta: -A voràs xiqueta que be t’apanye io a tu! la Carmeta replica: -Però, io només volia una barreta… No tinc prou dinés… I la fornera torna: -Tu deixa-me a mi i para atenció: Este pa està dur, és de fa una semana, i incà que fa com quatre vienes t’el vendré pel preu d’una barreta tendra. Escolta, ara, en anà a ta casa, agarreu i li talleu es crustrons, que són estes quatre orellaes, i vos feu llesques de pa torrat en oli pa sopà. El pa de Sampau, que és el quadro que quea enmig, vo’l deixeu pa l’endemà o pa un atra festa de pilotetes, que ara en venen moltes. En la molla i la escorfa d’este Sampau tan polit vos fareu, primé una sopa cuberta i después es Pilotes de Sansó, i ia voreu que agust que dineu tots! 
La Carmeta no se’n poïa avení. Desitja Bones Pasqües, obri la porta i se’n va romint. Enfila el Carré Sant Jusep amunt, creua l’Àngel devés la travessa de Predigonera, i passa al costat de la Cambreta, i eluego baixa as Xorros, i ia a la fí allega a la cova tota carregà de pa. Quan sa mare la veu, quina pesahombre, quina cara-i-pasme posa i diu: -Però filla meua ahón vas a parà en tot això? Com ho pagarem? -Mare, no me renegue, calle i escolte, li diu la Carmeta. I la mare después de sentí l'explicació d'aquell romanç que li va fé la Doloretes a sa filla, exclama: -Oh! Xica, tu sas, quina raó i quin coneiximent, i quina raó i quin coneiximent té eixa dona.
I així fou que en Cal filaó de Llorens, la colla de hòmens, dones i rossinyols rovinyats, aquell any va poé sopà i celebrà la dina-i-Nâl com era tradició: amb es Pilotes de Sansó fugíes d’un Sampau".






9 comentaris:

  1. Quina peça de literatura crevillentera dialectal més impressionant. Enhorabònò mestre Menargues que a'mate(i)xeta l'envie a una llista de lingüistes que se diu MIGJOR' És osté el guardià del peu de la sèrrè. Que tinga un Bon Any!

    ResponSuprimeix
  2. Amic Menargues:

    També l'he enviat a FACEBOOK perquè la nació de la qual sóc natural se'n puga alegrar. Ara, l'envie per TWITTER... És que sóc molt modèr ...

    ResponSuprimeix
  3. Quin conte més bonico i quin document més magnífic! Des que vaig assistir als cursos de la Porciuncula vaig 'descobrir' els contes d'En Jordi des Recó. Escoltant aquelles versions dramatitzades de Ràdio Popular de Mallorca(perquè me'n feren unes còpies en cintes)els meus alumnes aprengueren a caracteritzar el mallorquí. Si hagués tingut el relat de Menargues, m'haguera sentit ben content de fer-lo servir. De veritat

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt agraït. Em sent molt pagat amb el vostre comentari. Bon Any.

      Suprimeix
    2. Mestre Menargues, sóc el Lluís Polo, una rondalla molt bonica que desconeixia del tot. Barretada d'admiració!

      Suprimeix
    3. Una curiositat, Josep. Has reproduït fidelment la rondalla segons l'has escoltada al teu informant? Ho dic perquè hi ha lèxic que no havia sentit a dir mai a Crevillent. No em sorprén perquè el procès d'atrició galopa a cor que vols. Lluís Polo

      Suprimeix
    4. Salut Lluís. És una història verídica, defugint la família, que era una altra així com les sues circumstàncies. La resta és real: la Carmeta, la Doloretes, el forn, el pa, les pilotes... El relat i el contex són bàsicament idèntics, tal com me l'han explicat. M'el van explicar dues voltes, amb la cadència i les interrupcions pròpies d'una àvia que passa dels vuitanta anys. Vaig anotar tot allò que vaig poder. El lèxic és del Crevillent de 1930. Sobre aquesta història sorprenent i meravellosa, vaig "arrodonir" el conte. Quin mot desconeixies?

      Suprimeix
    5. Hola Josep, el lèxic el conec tot, però paraules com crustrons o escorcollar, no les havia sentit a dir a Crevillent mentre hi vaig viure.Lluís Polo

      Suprimeix
  4. Bellíssima i amb el lèxic i expressió crevillentina més pròpia. Enhorabona per aquesta contarella tan ben recreada i amb una ànimeta tan càlida, l'animeta de la família i de la llengua viva al caliu dels tions de la fornala. Una abraçada, amic. Per cert, lamente no haver-me posat en contacte amb tu fa tan de temps: vaig de cap i a més a més vaig perdre els teus telèfons quan em va caure el mòbil. Si et ve de gust, em telefones.

    Vicent-Josep Pérez

    ResponSuprimeix