23 de novembre de 2012

Soses


La Garganta
En aquests dies de l'any en que els rajos del sol cauen de forma tan obliqua,  l'espectacle de les soses en fruit esclata en la Garganta. De Sant Francés a Sant Andreu, pinzellades granes, dorades, i verdals gratifiquen aquest paradís beix de la terra gila i amargosa.
La família de les soses a Crevillent agrupa una bona colla d’espècies. La més omnipresent, sens dubte és la Sosa escarabella –Salsola verticillata- però n’hi ha de moltes altres, com la també  extesa Escobella –Salsola genistoides-. Són plantes que generalment creixen en terrenys degradats, salobrencs i nitrificats pels fems humans. Formen part del paisatge crevillentí, sobretot dels espais periurbans i del conjunt de llomes i fondets que anomenem la Serra baixa. La seua presència evoca abocadors, femers, runars i antics vilatges abandonats. 
Sosa escarabella, grana
Sosa escarabella verda i rosa
La pudor que desprenen ha fet que molta gent les anomene soses de pixum, i en general, mates roïnes que s’han d’erradicar. Però tot i el rebuig que generen, són plantes que sense elles no hi hauria res. Creixen on ben poques plantes ho farien, i en la majoria dels casos ho fan per tapar les nostres vergonyes urbanístiques. Les veiem en els marges de bancals i perduts, i sobretot en els talussos i terrasses de les canyaes. Durant l’hivern i tardor, les soses secularment han alimentat les cabres i, hom pensa que fins i tot augmenten la seua fertilitat. 
Barrella
En defensa de les soses hem de saber també que en segles passats, una d’elles la Barrella –Salsola soda et alii-  va ser profusament conreada al nostre terme per l’interés econòmic que generaven les seues cendres, car eren fonamentals per a la producció de sabó i vidre. El camí de les Cendres, al Fondo, te el seu origen en aquest producte. Més recent, les soses també esdevenien materia primera en les fogueres de Sant Joan. Els veïns dels enlairats barris de Baiona, el Pelut, l’Àngel, la Salut i Llorenç, solien arrencar les soses durant els mesos del fret. Els terrats de les coves quedaven absolutament nets i polits, i de tant en tant, es veien les garberes de les soses que es reservaven per a cremar el 23 de juny, juntament amb els trastos vells, en multitud de festes al carrer. 

4 comentaris:

  1. Amai meu, la Vereda de les Cendres, (Verea des Cendres) dita així per tothom comença on hi havia el Meson Las Torres (crec que actualment és una putoteca), al creuament entre la carretera de Santa Pola que va a Elx. És la gran via que uneix l'Alacantí amb l'Horta d'Oriola al seu pas pel Camp d'Elx. De fet, comença als Bassars i s'enfila devers el terme municipal de Crevillent i, com ben dius, passa per davant del Fondo... Verea i no camí... Aquesta "verea" "mereixtria" un article entregue. Aquí la tens. Si mous el ratolí la veus tota. Home, per anar al Pinet alguna vegada l'hauràs agafat! http://www.openstreetmap.org/browse/way/102399615

    ResponSuprimeix
  2. Amic meu, però una de les indústries més importants d'Elx, al segle XVIII, i s'exportava des del port d'Alacant, eren les fàbriques de sabó "a base i barrella"... Tret d'un article del meu bon amic elxà Antoni Brotons i Pasqual: "una de les primeres indústries (d'Elx) fou la fabricació de sabó, ja que l'oli d'oliva era abundant i a les zones humides i salobres es conreava la barrella: aquest matoll es cremava primer i, amb les cendres, (que eren molt alcalines) mesclades amb aigua, es produïa un lleixiu al qual se li afegi oli (d'oliva) i sal marina en grans quantitats i s'obetenia el sabó. ("La indústria del cautxú a Elx: orígens i desenvolupament", La Rella, 14 (2001) 187-202) A manar mestre! ////*

    PD. Jo encara he vist ma sogra fer sabó fa tan sols 10 anys. Fins fa un any o dos encara en quedava per la faeneta de la Baia, al Camp d'Elx. Malauradament, la dona ja no es pot moure gaire i té 80 anys (nascuda, 1932)

    ResponSuprimeix
  3. Amic, tens tota la raó: el seu veritable nom és Verea des Cendres. I sí, he passat muntó-i-voltes per allà. La Verea és el camí natural dels crevillentins per anar al Pinet. Creua la part meridional del Camp d'Elx. Els d'aquí soliem fer parada a Ca la Úrsula, taverna d'armuesos memorables i bon vi de Matola. També hi ha planters i vivers de mangraners, palmeres i garrofers d'autèntics pagesos, on el català és la llengua natural. Aquesta "verea" sempre ha sigut lloc d'encontre entre els del Camp i els clevillenteros.

    ResponSuprimeix