5 de gener del 2012

Cagallens, per ahon vénen els Reis?

En temps reculats, però no tant, en la vespra de Reis, un curiós personatge anomenat Cagallaens o Cagallens voltava pels carrers del nostre poble desinquietant els menuts amb els seus vaticinis. Era un vell pelut, barbut, gibat, arnat, amb la cara renegrida de tosca. Vestia robó apedaçat, grosses sabatotes o botes i es cobria el cap amb gran barret de ventalla girada cap amunt. A l'esquena portava un gran cove o cestella plena de figues, armeles, panses i confits que anava llançant als xiquets. 
Davant l'imminent arribada dels tres Reis d'Orient el Cagallaens es dedicava a sembrar incertesa i infundir la por entre els manyacos que li preguntàven: Cagallens, per ahon vénen els Reis,? Ell els responia que els Mags, que havien de venir pel camí d'Elx, o siga d'orient, s'havien perdut i es retardarien o, fins i tot, que havien passat de llarg i que mai no serien a Crevillent. Els pobres manyacos ploraven, rondinaven, es demanaven que havien fet per rebre aquell càstig retorçut. Hem segut bons xics, perquè se'n van els Reis sense du-nos joguets? A la fi, el desinquietaó Cagallens els tranquilitzava i els animava a seguir fent bondat i esperar a s'endemà, que segurament els monarques acudirien a la cita. 
El Fouettard s'emporta els donaós de quefé
 Alguna de la gent més gran del poble encara recorda o ha sentit parlar en la seua primavera del Vell Cagallens. Tenim un relat d'un testimoni contemporani que va escriure l'erudit A. Mas i que no me'n puc estar de mostrar-vos-el:

El tio Cagallens, mireu-lo que bé s’ha disfressat! Els xics el contemplen amb ulls embovats! Quan arriba aquest dia ell és el primer que agafa les cestelles per anar a esperar els Reis. Els xics li pregunten, ell va contestant i els diu: “Ja no tarden ni una hora en arribà” Quan a ell li parega dirà: “companyés quina passadeta mos han fet els Reis. Després d’avisar-me, des d’aquest matí dient que venien per aquest camí, ara resulta que s’han retrasat i han hagut d’anar-se’n pel mig del Salà”. Els manyacos miren al Tio Cagallens amb ulls de tristesa i el bon home aquell els hi diu: “No patiu, arribaran més tard; però jo vos assegure que els Reis arribaràn. Mai han faltat! Bons són els Reis! A bon hora deixen burlats els xiquets”.
Aneu vos-en cap a casa i, enjorn al llit. Voreu la sospresa demà de matí!! Demà, quan desperteu, al vore els joguets direu: “No enganyava el Tio Cagallens”
Hans Trapp
Hem de considerar el Cagallaens de Crevillent com una reliquia de les primitives tradicions nadalenques de caire popular i pagà que fins el segle XIX van conviure amb les pròpies del ritual cristià. La uniformització de costums que han anat imposant les grans cultures occidentals i així també les religions dominants, han provocat l'extinció, la residualització o la perversió de la colla de personatges semblants que existien a la majoria d'Europa. Per increible que semble el nostre Cagallens, tot i que més moderat en les seues malifetes, era germà de l'encara viu Pére Fouettard de certes parts de França -que inclús s'emportava els més rebolicats-, i del terrífic Hans Trapp d'Alsàcia, com així també de molts altres Vells i Velles d'Itàlia o Anglaterra. També pel seu look desfreixurat i tropalotrop ens evoca l'Olentzero del País Basc i l'Apalpador gallec. Val a dir que gairebé tots aquests éssers nadalencs, més menys dolents, marxaven inseparablement acompanyats d'altres que feien el paper de bons i s'encarregaven de lliurar els regals als nens que havien fet bondat: Sant Nicolau, el Pare Hivern, el Nen Jesús, el Christkindle, la Dama Blanca... i el Vell Cagallens que feia parella o anunciava els Reis d'Orient. Ja sabem que el bé “sempre” guanya. 
Mica en mica, els "roïns" han quedat arraconats o desplaçats pels bons. Avui, defugint de comptades excepcions locals, imperen els Reis Mags i els també ancians i estrafolaris Pare Noel i Santa Klaus, tots ells tan escaients amb l'actual societat consumista i consentidora.

4 comentaris:

  1. Hola Josep, sóc el Lluís Polo, acabe de llegir l'article i trobe que és una passada! Ma mare que és de l'any 49, no té constància del personatge. Seguiré el teu blog amb molt d'interés.

    ResponElimina
  2. Hola amic, m'alegre saber de tu i que t'haja agradat l'escrit. Espere que no tornen a passar quinze anys per tornar a veure'ns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, així mateix ho espere jo. M'ho he passat d'allò més bé llegint els diferents articles --una canya el de les portes de les coves!-- a tot això, quan he arribat al de l'Obra dels cagons, he vist que t'has referit al carrer Baiona, un nom que m'havia cridat l'atenció de feia temps; trobe que el nom del carrer s'hauria d'escriure "Vallona", la vall petita, no debades n'ix el carrer "el Raig" que va parar a l'escola Párroco Francisco Mas, coneguda popularment com "els molins", pels molins que hi havia antigament a la vora de la rambla... no sé, què et sembla?

      Elimina
  3. Prenc nota Lluís, però jo diria que és més aviat un malnom o un cognom, com altres barris de coves, p. e. Llorenç, el Pelut, la Barcelona, la Catalana, Perdigonera, Planelles... si be n'hi ha d'altres topònims orogràfics com la Penyeta Reona, el Barranquet, Ribera, i d'altres hagiogràfics com la Salut, l'Àngel, el Via Crucis... i altres més variats.
    Bo, no descarte res, hi ha molt que cercar en el tema de les coves.
    M'agraden les teues aportacions. Gràcies.

    ResponElimina